Carreró de Nostra Senyora de Montserrat Copons

    Anoia
    Carrer del Mur-carrer de Sant Magí, 08289
    Al bell mig del nucli urbà, comunicant aquests dos carrers
    433m

    Coordenades:

    41.63748
    1.5178
    376552
    4610588
    08071-119
    Patrimoni immoble
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    XIII-XXI
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Social
    Privada
    Diversos propietaris
    Adriana Geladó Prat

    Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, que presenta una planta rectangular i està disposat en pendent, amb un paviment esglaonat de pedra. El tram superior, que dóna accés al carrer del Mur, és més ample que la resta del traçat, està definit per les cases construïdes del voltant i està disposat en ziga-zaga fins a dalt.

    La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà).

    El carreró conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer de Sant Magí. El vial es va anar formant a mesura que s'anava configurant el nucli urbà, juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).

    CLUB ESCOLAR 3C (1997). "Carrer del Mur". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9.