CARRERÓ DEL FORN Copons

Anoia
Carrer del Mur-Carrer d'Àngel Guimerà, 08289
Al bell mig del nucli urbà, comunicant aquests dos carrers
430m
08071-117
Patrimoni immoble
Obra civil
Medieval
Modern
Contemporani
Popular
XIII-XXI
Bo
Inexistent
Fàcil
Social
Privada
Diversos propietaris
Adriana Geladó Prat

Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, que conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta una planta en forma d'L i està disposat en pendent, amb un paviment esglaonat de pedra. El tram inicial des del carrer d'Àngel Guimerà es fa travessant un passatge cobert, al que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular restituïda. El passatge travessa l'edifici al que està integrat, el número 28 del carrer. Està cobert per un sostre pla emblanquinat i conserva el mur de tramuntana bastit en pedra. L'obertura de sortida està formada per un arc lleugerament apuntat, bastit en pedra. Uns metres més endavant, al costat del vial, destaca un solar sense edificar en el que es localitza una obertura d'arc escarser bastida en pedra disposada a sardinell. A partir d'aquí, el traçat es converteix en unes escales de dos trams que enllacen amb la part superior del carreró, definida per una rampa que connecta amb el carreró de la Generalitat i desemboca en el carrer del Mur.

La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà).

És força probable que el carreró del Forn fos el primer accés a la zona fortificada des de la part baixa del poble. De fet era conegut com "el carreró que va al castell i al mur" o "el carreró que puja del carrer Major al Castell" (Muset 2006: 9). Aquest vial agafa el nom del forn de puges o forn del Comú que estava situat dins del seu traçat, abans d'arribar al mur perimetral que delimitava la zona fortificada (actual carrer del Mur). El forn tenia un pati davanter i estava envoltat d'una muralla amb porta forana, que permetien tancar el recinte en cas d'atacs. Era obligatori per a la població portar el pa a coure al forn, tot i que el pastaven les dones a casa. A finals del segle XVII, el forn era de propietat municipal però l'arrendaven a particulars que el feien funcionar.
Tot i això, ja durant l'edat mitjana es devia anar configurant el traçat del carreró del Forn juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).

CLUB ESCOLAR 3C (1997). "Carrer del Mur". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2.
LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70.
MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9, 13.