Carrer del Portalet
Granollers

    Vallès Oriental
    Carrer del Portalet
    Emplaçament
    Al nucli antic de Granollers
    144

    Coordenades:

    41.60763
    2.28753
    440634
    4606458
    Número de fitxa
    08096 - 97
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIII-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Diversos
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Carreró estret d'origen medieval que formava part de la vila murallada. Va des de la plaça de la Porxada fins a l'antiga muralla, on hi havia un portalet o portella que permetia la sortida a l'exterior; d'aquí la seva denominació. Actualment la seva continuació és el carrer de Guayaquil. Les construccions que es troben en aquest vial responen a una tipologia de cases entre mitgeres avui força diverses, ja que en els darrers anys moltes han estat objecte de reformes o substitucions. En destaquem les següents:

    Números SENARS: 1 (entrada principal per la Porxada, can Cunillera, per aquest carrer es diu can Fabregas), 13-15 (edificis construïts aprofitant la muralla).

    Números PARELLS: 14-16 (can Ventura de les mitges, cognom del propietari de la merceria).

    El carrer del Portalet en origen era un dels carrerons secundaris de la vila murallada, que tenia els seus grans eixos en els camins rals que confluïen a la zona de la plaça de la Porxada. Al segle XVI va adquirir un major protagonisme quan al seu extrem sud s’hi va obrir un nou portal de la muralla per tal de millorar els accessos al mercat des d’aquest sector. I és que, en realitat, aquest carrer quedava més centrat respecte a la plaça Major que no pas el carrer de Barcelona, que tradicionalment havia estat l’accés a la ciutat des del sud pel Camí ral. Aquest portal, anomenat “Portalet” i que dona nom al carrer, està documentat des de 1559, quan s’esmenta una “torre prop lo portalet”. Aquesta referència es manté fins a mitjan segle XVII, moment en què la documentació municipal deixa d’esmentar la situació de les torres que són objecte d’arrendament.

    És probable que, amb anterioritat a l’obertura del portal, s’anomenés carrer d’en Llor, tal i com sembla desprendre’s d’un document datat del 1609. En aquest moment sembla que encara no havia començat la urbanització fora muralles en aquest sector. A la zona exterior hi havia patis, horts tancats i fins i tot alguna era propera al vall o fossat de la muralla. També hi havia l’anomenat camí del Revall, que devia resseguir per fora el perímetre exterior, més enllà del fossat (PANCORBO et alii, 2006: 82).

    Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic.

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 81-83.

    SESÉ, Jaume (1987c) 3. Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.