Carrer de Palaudàries
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada al sud, en paral·lel a l’eix marcat per la carretera de Barcelona a Vic. És un carrer molt estret (especialment al seu principi) i llarg.
Tradicionalment hi predominava un tipus d’edificis construïts sobretot als primers decennis del segle XX. Eren cases senzilles, habitades majoritàriament per obrers, entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. Més tard ja es van començar a construir les primers cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com balustres ceràmics o les baranes dels balcons. Al costats dels edificis d'habitatges també n’hi havien altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics han estat substituïts. Els que s’han conservat i presenten un cert interès patrimonial són els següents:
Números SENARS: cases 31-33 (tipologia tradicional de planta baixa i pis, balustres), 41, 47-49 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 57-61 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 65 (fitxada, entrada principal per bisbe Grivé), 77 (edifici industrial), 83 (casa de cantonada).
Números PARELLS: cases 4 (ràfec), 12 (tipologia rural de planta baixa), 28 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 32, 40, 52-54 (tipologia tradicional de planta baixa i pis).
Història
L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
Pel que fa al carrer de Palaudàries, al darrer quart del segle XIX tan sols estava construït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Al tombant de segle XX, però, ja es trobava plenament urbanitzat. El nom del carrer és en record d’un constructor que va fer les obres de bona part dels habitatges d'aquesta zona. El seu nom autèntic era Josep Clusellas, però com que procedia de Palaudàries era conegut amb aquest sobrenom. Era paleta d'ofici i va construir tot un veral nou de Granollers (GARCÍA-PEY, 1990).
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", a Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
