Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Parc que es troba situat en ple centre de la ciutat, d’una extensió considerable i d’un gran interès sobretot per la riquesa i la varietat dels arbres que conté. A més, en el recinte també s’hi troben algunes escultures, com la de la sardana, i un estany. De fet, és el parc central de la ciutat i el més antic. Té una superfície de 21.260 m². La part central és ocupada per unes grades per seure i una gran esplanada al davant per fer diverses activitats. A l’espai de l’entorn s’hi poden trobar una gran quantitat de plantes arbustives.
Un dels valors més importants del parc és la gran riquesa en espècies diferents d'arbres. Actualment compta amb 218 arbres de 152 espècies i varietats diferents, els quals constitueixen una gran riquesa botànica que és molt representativa del Vallès. Algun d’aquests arbres és l'únic representant de la seva espècie al Vallès Oriental, i en 35 casos són els únics representats al municipi de Granollers.
En la propera revisió del Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM) es proposarà la catalogació del parc com a “Conjunt arbrat d’interès municipal” en base a la seva singularitat quant a riquesa botànica i magnitud dels seus arbres. Fa uns anys set dels arbres estaven catalogats com a Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM), però alguns d’ells ja no es conserven.
Història
El precedent d'aquest parc cal buscar-lo en la desaparició del parc de l'antiga estació, en terrenys de la companyia del ferrocarril. Els jardins d'aquest parc, que s'obrien al públic l'any 1896 amb una gran esplanada de plàtans, ocupaven l'actual edifici de telèfons i s'estenien fins al carrer Vinyamata, davant el Casino. Després del trasllat de l’estació el 1958 aquest parc va desaparèixer definitivament l’any 1964, quan es va decidir talar tots els arbres. D'aquesta manera, Granollers es va quedar sense un cèntric parc municipal durant deu anys.
La idea de fer un nou parc en aquesta zona l’havia proposat el naturalista Antoni Jonch Cuspinera el 1955, però el projecte va quedar aturat durant anys. Finalment es va prendre la decisió de fer el parc, encara que no es basava en la idea original, sinó en un projecte redactat pels tècnics municipals Barangé-Puchades-Pousa, revisat posteriorment pel jardiner Jaume Viure.
En efecte, el projecte del parc va ser ideat pel l'arquitecte municipal Joan Barangé, però no va prendre forma definitiva fins a la revisió final per part del jardiner Jaume Viure. També hi va tenir un paper destacat, juntament amb l’alcalde, el diputat provincial Francesc Torras i Villà, el qual en fou vicepresident vitalici. El parc municipal es va inaugurar el 1974, i el Consistori decidí donar-li el seu nom. En aquesta època s’hi van col·locar dos monòlits: un amb una inscripció que homenatjava l'aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat; i l'altre, amb una inscripció sobre la Festa de l'Arbre, celebrada per primer cop aquell mateix dia en aquest recinte. Avui dia, encara es poden veure prop de la bassa del parc.
A la dècada de 1970 el parc era utilitzat per la Fira anual de l'Ascensió, més tard desplaçada al Parc Firal. Aquest parc central ha estat un dels espais principals en l’organització d’activitats diverses per part d’associacions i estaments públics. Tanmateix, això tenia un impacte negatiu sobre la vegetació, l’arbrat i la compactació del sòl. Per això, amb la posterior incorporació d’altres parcs a Granollers, com el Parc de Ponent o el Parc del Congost, més amplis, algunes de les activitats s’han anat desplaçant cap a aquests sectors.
Amb els anys hi ha hagut diversos intents per ampliar el parc que no han arribat a bon port. Al final de la dècada de 1990 es va poder fer una petita ampliació del parc cap a la Rambla Josep Tarradellas. En aquesta ampliació es van afegir uns fossats de ciment per la pràctica del skate, un petit mirador aprofitant el pendent cap al sud i una pèrgola. Cap al 2008 es va poder fer una nova ampliació, fins als 21.260 m², ocupant part de la via pública i redefinint els límits pel sud amb una nova tanca de ferro.
Bibliografia
ANÒNIM (2004). El Vallés (26-03-2004)
ANÒNIM (1996). El 9 Nou (1-07-1996)
ANÒNIM (1994). El 9 Nou (28-01-1994)
ARBRES D'INTERÈS LOCAL DE GRANOLLERS LLISTA PRÈVIA. Document mecanografiat (Granollers, 2001).
CATÀLEG D'ARBRES (1999). Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals "La Tela".
GARRELL I ALSINA, Amador (1960). Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.
HOMS I COROMINAS, Josep (1995). Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.
MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001). El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.
