Carrer de la Mura

Súria

Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. Per la recreació d'un ambient del començament del segle XX en aquest lloc, es transcriu la descripció de caire literari que Salvador Perarnau fa en una de les seves obres: "la Mura és un dels indrets que estimo més del món; hi tinc els records més bells de la meva infantesa i quan l'anomeno encara em bat el cor. / És un tros de muntanya argilenca que s'uneix al penyalar que aguanta el poble vell. Un corriol arriscat puja d'una embranzida fins a mitja muntanya i respira, fent un torniol, per reprendre l'impuls d'una pitrada fins a dalt. A dalt hi ha un carreró de quatre cases, unes voltes medievals, úniques potser a Catalunya, i tot seguit la plaça vella del poble vell. Aquest tros de muntanya, aquest carrer i aquestes voltes, tot plegat és el poblet de la Mura. De petits hi passàvem per anar a l'escola. (..) El castell era l'escola. En ple estiu, quan passàvem per la Mura, al bat del sol s'aixecava un eixam de mosques que gairebé ens ofegava. La Mura té també les seves mosques. / En aquell temps la part alta del poble era mancada d'aigua i les dones pujaven cap a la Mura -antiga muralla del castell-, amb el càntir ple damunt l'espatlla o bé al maluc (..) (PERARNAU, 1976)