Poble Vell

Súria

El nom medieval és Sorisa, la qual cosa porta a Coromines (1997) a datar-lo en època preromana, COROMINES, 1997). El document més antic que menciona el seu terme es de l'any 981 en l'aportació d'uns bens situats a Orriols (REGUANT, 1988). Aquesta referència indueix a pensar en que al menys un punt habitat es trobava en aquest lloc, però no se sap on era. Respecte del castell la primera notícia data del 993 (11 calendes de juliol de l'any 6 del regnat d'Hug), quan Ramon, comte i marqués fill de Borrell, comte, ven al prevere Miró un alou situat al comtat de Manresa, en el castell de Godmare (Callús) o en el castell de Súria o en el seu terme. L'escriptura nomena, en l'afrontació de l'alou, la vil·la Solariolos (Cererols) (REGUANT, 1988). Després d'aquestes dues primeres dades, es va fent més freqüent en la documentació escrita durant l'Edat Mitjana, la menció de la guàrdia o castell de Súria en els segles XI al XV. L'any 1185 es trobà prop de Súria una mina de sal (COROMINES, 1997). El 8 d'octubre de 1209, el rei Pere el Catòlic, atorga a Bernat de Torre, cases del castell de Súria i de la vila de Santa Maria, en el terme del castell de Súria (REGUANT, 1988). Des de l'any 1376 en que el terme de Súria fou comprat pel comte Hug de Cardona, Súria formava part del cinquè districte de Cardona, el qual comprenia onze pobles (SOLER, 1985). El primer cens del que hom té notícia és el de 1359, manat pel rei Pere III; s'hi diu que el castell de Súria pertany al comte de Cardona i que el seu terme té 34 focs. Segles més tard, al fogatge de 1553, el municipi ha baixat el nombre de focs a 25, corresponent un al capellà. Al cens de 1718 consten 270 habitants, mentre que l'any 1787, al cens de Floridablanca, es diu que al poble hi vivien 589 persones, la qual cosa vol dir que en setanta anys s'havia doblat la població. El 1719 el comte de Darnius deia que Súria tenia 70 cases juntes i 370 habitants. El 1838 el baró de Meer va fer fortificar la vila de Súria (REGUANT, 1982). Durant les tres guerres carlines del segle passat la vila de Súria, degut a la seva condició de vila fortificada, va ser escenari de diversos enfrontaments bèl·lics i seu de l'aquarterament de les tropes d'ambdós bàndols en diverses ocasions. El rei carlí Carles V va fer una breu estada a cal Quinquer. El castell es va reforçar per adequar-lo com a fortí, i al final de la primera guerra la vila va ser arrasada i cremada (PIÑERO, TOMASA, 1998). El 1872, el general carlí Tristany, comte d'Avinyó, tenia establerta la seva base d'operacions a Súria des d'on atacava altres punts i lloc de reagrupament i descans (REGUANT, s.d.). Fins el 1911, només hi havia dos accessos, el del portal de Cardona, al Casinet, i el del portal de Manresa a cal Marçal, en aquest moment l'Ajuntament compra un tros d'hort al rector a fi d'obrir un carrer que unís la plaça major amb el torrent del Pèlic o dels Galàpets per darrera l'església (REGUANT, 1997). Pel que respecta a la topografia del conjunt urbà, aquesta es va engrandir des de l'Edat Mitjana en torn al castell. El seu primer moment d'importància com a nucli urbà va ser a partir del segle XVII, en que els habitants, un cop abolits els drets senyorívols, en van convertir en propietaris, millorant-se els habitatges. Del segle XVIII daten la gran majoria de les llindes amb dates inscrites (així ocorre, per exemple, amb Cal Sallent, 1705, Cal Tarret - Cal Batolles, 1728, Cal Marçal, 1739, Cal Clavilla i Cal Quim, ambdues del 1747, Cal Denga, 1752, Ca la Paulina -Cal Masionista, 1772. Amb el creixement de la població des dels segles XVIII, XIX i XX, amb la conseqüent expansió de la vila, l'antic conjunt urbanitzat va anar perdent la condició de centre i la seva importància, esdevenint un barri vell i degradat, fins que en les últimes dècades s'ha iniciat un procés de restauració i millora de la seva fesomia.