Carrer de Bruniquer
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest petit carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó E del nucli medieval, al costat de la via del tren de França. Les construccions que s'hi troben són habitatges senzills, habitats majoritàmiament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig i algunes flors. Pel que fa al seu aspecte presenten una tipologia popular encara que amb una estètica urbana,. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, com reixeria o plafons ceràmics, seguint les modes estètiques del moment. Al costats dels edificis d'habitatges també apareixen altres de tipologia industrial tant per hostatjar petits tallers com grans indústries. Els edificis que destaquen al carrer són els següents: C/ Bruniquer cantonada C/J.E. Enric Dunant, conjunt industrial d'una asserradora mig enderrocada. També hi ha la fàbrica de mosaics dels Ferrerons (número 17) amb placa de mosaic a façana que diu "Fabrica de mosaicos. Venta de azulejos exclusivos de Onda". També destaquen els números: 5 i 7, el 6 a la façana hi ha la inscripció (JS, 1949), destacant una reixa de finestra molt treballada. A la número 8 també destaca la reixa amb un peix dins una cistella i la llegenda "JS, 1929"
Història
Esteve Gilabert de Bruniquer era l'escrivà major del Consell de Cent de Barcelona, Va néixer a Granollers el 1561. Fou enterrat a la catedral de Barcelona. La seva obra més destacada és la "Rubrica privilegiorum civitates Barcinone". Malgrat residir gairebé sempre a Barcelona, restà tota la vida lligat a Granollers, com es comprova en el seu testament. L'únic record personal existent a Granollers, a més d'aquest discret carrer és una escriptura en pergamí datada en 1619, conservat a la Biblioteca Popular (BAULIES, 1965). Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.