Carrer de Bruniquer
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petit carrer que forma part de l'eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap a llevant, al costat de la via del tren de França.
Tradicionalment, els habitatges que hi havia eren senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i el safareig. En els darrers anys moltes d’aquestes cases s’han anat substituint. Les que queden presenten una tipologia popular encara que amb una estètica urbana. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, com reixes o plafons ceràmics, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis d’un cert interès patrimonial que es conserven són:
Edifici número 17 (fàbrica de mosaics dels Farrerons, amb placa de mosaic a façana); cases número 5, 7, 6 (a la façana hi ha la inscripció JS, 1949 i una reixa de finestra molt treballada), número 8 (també destaca la reixa amb un peix dins una cistella i la llegenda "JS, 1929").
Història
L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
Esteve Gilabert de Bruniquer, que va néixer a Granollers el 1561, fou escrivà major del Consell de Cent de Barcelona. Fou enterrat a la catedral de Barcelona. La seva obra més destacada és la "Rubrica privilegiorum civitates Barcinone". Malgrat residir gairebé sempre a la ciutat comtal, restà tota la vida lligat a la seva vila natal, com es comprova en el seu testament. L'únic record personal existent a Granollers, a més d'aquest discret carrer, és una escriptura en pergamí datada en 1619 i conservada a la Biblioteca Popular (BAULIES, 1965).
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", a Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.
