Carrer de Murillo
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer que forma part de l’eixample granollerí desenvolupat a la banda sud. Originàriament la tipologia de les cases era força uniforme. Eren cases majoritàriament de principis del segle XX, edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. En els darrers anys moltes de les cases originàries s’han anat substituint, de manera que les que queden són pràcticament testimonials. Les cases que es conserven i tenen un cert valor patrimonial són les següents:
Número SENARS: cases 15 (cantonada Palaudàries, abans 28), 19, 21, 23, 25, 27 (conjunt de tipologia tradicional urbana amb planta baixa i terrat a la catalana amb respiralls), 29, 43, 49, 51 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 53-55 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis).
Número PARELLS: cases 36, 38, 40, 42.
A més, a la voravia propera a la casa de Pius Anfrés, també anomenada La Tela (actual Museu de Ciències Naturals) es conserva un magnífic exemplar d'alzina que havia format part del seu jardí, actualment catalogat com a arbre d’interès municipal.
Història
L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
Pel que fa al carrer Murillo en particular, a principis del segle XX ja es trobava plenament urbanitzat. Algunes de les cases es van construir entre 1915 i 1925 al costat dels jardins i la casa de Pius Anfrés, també coneguda com La Tela (actual Museu de Ciències Naturals).
Bibliografia
ARRIZABALAGA BLANCH, A (1996). "El valor de la natura. La Norma Granada", a Lauro, Núm. 12, pp. 40-46, Granollers: Museu de Granollers.
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", a Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
