Capella de Sant Pelegrí Vilafranca del Penedès

    Alt Penedès
    Plaça de Jaume I, 7

    Coordenades:

    41.34683
    1.69652
    390951
    4578079
    08305-62
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    XIV
    Regular
    en procés de restauració
    Legal
    Pla Especial i Catàleg del Patrimoni 1988 (BCIL)
    Si:IPA 4991
    Fàcil
    Científic
    Pública
    Ajuntament de Vilafranca del Penedès (C. de la Cort, 14).
    Jordi Montlló Bolart

    Capella d'una nau de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües asimètriques. Façana principal composada sobre un únic eix vertical. Portalada amb arc de mig punt amb trencaaigües. Al seu damunt hi ha un ull de bou. El campanar és de cadireta d'una arcada. La façana posterior és de paredat irregular amb un contrafort de cantonada, composada amb un finestral d'arc de mig punt i una espitllera a la planta baixa i dues finestres coronelles a la planta superior.
    La nau té quatre trams irregulars separats per arcs de diafragma apuntats sobre els que descansa un embigat vist a dues vessants. Els arcs són forners de mig punt apuntats i rebaixats. Hi ha un cos de torre posterior de dues plantes, compost de dos trams amb arcades ogivals més baixes i d'una planta superior amb pilar central i jàsseres paral·leles a la façana.

    Forma part dels equipaments del museu (Vinseum)

    L'any 1334 és el de la fundació d'aquesta capella sota l'advocació de Nostra Senyora dels Socors pels frares trinitaris. L'any 1582 passa a ser propietat dels frares de Santa Maria. Més tard passa a mans de Francesc Babau i Bausell i es canvia la seva advocació per la de Sant Pelegrí.
    El mestre d'obres Miquel Elies i Güell dirigeix unes reformes importants a l'any 1889 que afecten el portal, el rosetó i el campanar.
    L'any 1934 fou incendiada.
    L'any 1943 passa a propietat municipal i després d'unes obres de consolidació, s'inaugura al seu interior el monument als caiguts de la Guerra Civil.
    L'any 1965 s'hi descobrí un finestral romànic i una torre del segle XII, la suposada Torre Dela.
    L'any 1980 es fan obres de rehabilitació per sala de museu, segons projecte de l'arquitecte Joan Josep Ferrer i Tareia i l'Ajuntament cedeix l'edifici al Museu de Vilafranca.

    BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) "La Basílica de Santa Maria de Vilafranca", dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935.
    BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició).
    FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit.
    PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès.
    ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.
    ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.