Canal i resclosa del Burés
Castellbell i el Vilar

    Bages
    El Burés
    142

    Coordenades:

    41.63876
    1.86294
    405300
    4610294
    Número de fitxa
    08053 - 424
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08052A004000610000OP
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Conjunt format per un canal i una resclosa construïdes amb motiu de l'edificació de la fàbrica Burés al darrer quart del segle XIX. La resclosa està ubicada a la sortida del meandre del Castellbell, en el riu Llobregat. Es tracta d'un mur transversal entre llera i llera del riu per tal d'elevar el nivell de l'aigua i derivar la seva força o corrent fora del seu llit, pel vessant esquerra on es canalitza a través d'un canal.
    La presa originàriament estava construïda amb maó i pedra natural però les diferents reformes resultat de crescudes d'aigua molt importants que la van malmetre, es va reforçar amb formigó armat.
    El canal, recupera part de l'aigua del Llobregat i permet subministrar a la indústria fabril, l'energia hidràulica a través de les turbines. Just al seu pas per la resclosa, hi ha la caseta fonamentada al damunt mateix del canal pel control de les comportes. Una rehabilitació de l'edifici està signada per "ESTEBA GINFERRE" l'any "1935". L'aigua discorre pel seu interior paral·lelament al riu Llobregat fins arribar a una zona d'horts prèvia al pont Nou, que aprofita l'aigua del canal a través dels desguassos per poder regar. El canal passa per entremig dels antics pisos dels treballadors de la fàbrica per endinsar-se cap a les turbines. Molt a prop dels habitatges, i a tocar de l'Alzina del Comú, hi ha les rentadores, on les dones anaven a rentar la roba. Tot el trajecte té un seguit de bagants que en cas d'excés d'aigua permeten la seva evacuació cap al riu.

    Un dels arcs del pont Nou està construït per damunt mateix del rec. Coincidint amb aquests dos elements del patrimoni fabril del municipi, l'Ajuntament ha dotat de varies rutes o senders de perfil eminentment local i d'altres extra-municipals. La ruta del Rec, és del primer tipus, d'un quilòmetre, planera que va des del marge esquerre del pont Vell, i puja arran de l'antic Rec fins a la resclosa que embassa el curs del Llobregat i el canalitza. Es poden observar les hortes i arribar fins al meandre, a la desembocadura de la riera de Rellinars, a través del corriol obac, per sobre mateix del riu.

    El 22 d'abril de 1872, el marquès de Castellbell, Joaquim de Càrcer i Amat, signa el conveni amb Esteve Burés i Arderiu: "El mencionado sr. Marqués y D. Esteban Burés y Arderiu, fabricante de Manresa, otorgaron la escritura de convenio por la cual aquel como propietario de la heredad de Castellbell [...] de cabida sus tierras 160 cuartanes de sementera, cedió al segundo: 1º un pedazo de tierra yerma de forma triangular, de una cuartera de sembradura yerma de forma triangular, de una cuartera de sembradura aproximadamente con algunos pinos y ocho ó diez encinas que allí hay, cuyo terreno forma parte de la referida heredad, y linda á Oriente con terreno del propio sr. Marqués, à Mediodía, parte con tierras del referido sr. Marqués, y parte con el de Burés mediante el terreno llamado Puig, y á Poniente y Cierzo con el rio Llobregat, de valor 750 pesetas, en cuyo terreno poría el Sr. Burés edificar las obres de fàbrica y demàs que tuviese por conveniente. 2º y finalment: el propio sr. Marqués cedió tambien en plena propiedad al repetido sr. Burés, otro pedazo de tierra también yerma, de extensión dos cuarteras cuatro cuartanes y medio, que enclava en la misma heredad, lindante á Oriente, Cierzo y Poniente con terreno del propio sr. Marués y á Mediodia con terreno del sr. Burés; cuyo terreno es de valor 1000 pesetas, cede con la obligación de dejar paso por dentro del mismo al canal que deberá construir el referido Burés con cuatro boquetes de desague buidadores que daran salida a las aguas para ir a parar al rio Llobregat; cuyos boquetes seran distribuidos desde el Puente denominado de Castellbell hasta la presa que se construirà para la conducción de las aguas al canal, con mas un camino de cuatro metros de anchura que deberá abrirse en la parte derecha del mismo canal, y otro camino de igual anchura que deberá pasar por la parte izquierda del mismo; finalment el referido sr. Marqués concedió al citado Burés un camino de cuatro metros de anchura para pasar con carro, persones y caballerias á tierras a su propiedad y hasta el canal, siendo convenida á ambas partes el uso de dicho camino. D. Esteban Burés y Arderiu aceptó las expresadas cesiones y en compensación de las mismas se obligó como dueño de poer aprovechar las aguas del río Llobregat como fuerza motriz de una fàbrica de Hilados y Tejidos y un molino harinero en el termino de Castellbell, en virtud de la autorización al mismo concedida por el sr. Gobernador de la provincia, de fecha 4 de novembre anterior, inscrita, en el tomo 135, libro 3º del pueblo de Vilar, fol. 159, finca nº 208, inscripción 2º, se obliga á dar al propio sr. Marqués una cantidad de agua del canal que construye para conduir las aguas a su fàbrica, suficiente para dar movimiento á su molino harinero de dos muelas, cuyo molino en caso que el sr. Marqués quiera arrendar-lo, deberá concedir al sr. Burés el derecho de prelación y fadiga en el arriendo ...."
    El conveni continua amb els pactes entre tots dos: el primer, que tots els arbres que es trobessin a ambdós costats del canal i els que s'anirien plantant, serien propietat del Marquès. En segon lloc, l'Esteve Burés podria netejar el canal sempre que fos necessari i abocar la brutícia a la dreta del rec i per sota del camí, avisant al marquès vuit dies amb antelació. En tercer lloc, en el cas d'escassesa d'aigua, el marquès es comprometia a fer funcionar el molí de nit (de sis de la tarda a sis del matí). En quart lloc, el marquès autoritzava al sr. Burés extreure tota la pedra necessària per a la construcció del conjunt fabril de la pedrera més propera a la riera de Rellinars. En cinquè lloc, en Burés, cedia al marquès el dipòsit de les latrines de la fàbrica durant vuit mesos, anualment, per torns, i sempre buidant-les a la nit.
    Per finalitzar, el sr. Burés es comprometia a no construir cap molí, ni de farina ni d'oli en el terme de Castellbell i el Vilar per tal de no perjudicar al que construiria el marquès.

    Col·lectiu El Brogit (1888). Desapareixen els antics pisos del rec, dins periòdic informatiu El Brogit, núm. 100, pp. 15.
    Col·lectiu El Brogit (1989). L'aigua un element cada vegada més valora, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 107, pp. 4 - 6 .
    GARZÓN i MANZANO, Montserrat (1987). Història de la Fàbrica de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar.
    MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (IX), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 93, pp. 13 i 14. Ed. El Brogit. Gener
    MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (XIII), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 98, p.15. Ed. El Brogit. Juny
    MASATS, Joan (1987). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (VI), dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 87-88, pp.23 a 26. Ed. El Brogit. Juliol-agost
    SARRET i ARBÓS, Joaquim (1981). Història de la Indústria del comerç i dels Gremis de Manresa, p. 241. Ed. Caixa d'Estalvis de Manresa. Manresa.
    VALLS I PUEYO, Joan (1991). Els terrenys de la fàbrica del Burés. (Conveni entre Esteve Burés i Arderiu i Joaquim de Càrcer i Amat - 1872). Dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el vilar, núm. 131. Maig.
    VILASECA, Domingo (1981). Reculls de la història de Castellbell i el Vilar, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 131. Ed. El Brogit.