Pont de la riera de Rellinars
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes d'un pont ubicat a la desembocadura de la riera de Rellinars amb el riu Llobregat, en el meandre del castell. Es tracta d'un pont d'arcades, amb tres ulls conservats amb arc escarser i un més que probable quart ull que no s'ha conservat, però on s'observa la pedra retallada. Només es conserva una part del reble i l'arrencada de l'esperó que està fet amb pedra, molt diferent dels altres dos conservats. De la resta no s'observa cap element de descàrrega, però si dos esperons centrals, simètrics i en forma de mig con, amb pedra molt ben treballada, a l'igual que les dovelles.
Per accedir-hi cal vorejar el riu Llobregat (llera esquerra) pel camí de carro que ressegueix el canal o el rec del Burés. A partir de la caseta de control del salt d'aigua el camí s'ha convertit en un corriol estret fins arribar a la riera de Rellinars, on un revolt dona pas a una gran solera de pedra retallada, al final de la qual, s'accedeix al pont.
La llargària total conservada és de 19 metres per una amplada de 3,80 metres. La llum de l'arc mesura 4,90 metres. L'alçada no passa del 1,70 metres. El parament dels estreps i volta està feta de maçoneria, reblerts amb ciment en algun moment de la segona meitat del segle XX (probablement degut a un fort aiguat). La part del tauler o zona de rodament del pont és de terra.
El setembre del 2016 el Cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona el va visitar a sol·licitud de l'Ajuntament per plantejar-se una intervenció.
Si es fa aquesta intervenció es podria aclarir la seva cronologia, però pel moment hem d'abastar un període prudent a partir de la documentació existent com a data post quem.
Història
Segons Valls (2016) el pont és de factura romana, però les diverses reformes que ha patit li donen un aspecte més modern. En tot cas, futures intervencions hauran de precisar la seva cronologia post quem. Formava part del traçat de l'antic Camí Ral que comunicava Barcelona amb Manresa i també Collcardús amb el vilar i amb la torre del Breny i Manresa.
En un document de l'any 980 es parla d'unes propietats del castell de Castellbell que llinden amb un pont i una "strata publica".
L'any 1278 va quedar molt malmès degut a una inundació i no va ser fins a l'any 1360 que va tornar a ser rehabilitat per les autoritats manresanes amb un cost de 4.000 sous.
Durant segles no se'n tenen més notícies, però el pont va continuar fent servei a la població.
Novament, els aiguats de l'any 1962 van provocar l'enfonsament d'una part del pont i fins i tot va modificar-se lleugerament el traçat de la riera en la seva desembocadura, la qual cosa és visible actualment.
Aquest pont es va utilitzar com a mínim fins l'any 1458, quan es construeix el pont gòtic.
Bibliografia
VALLS PUEYO, Joan (2016). Els camins de Manresa a Barcelona, passant per Castellbell i el Vilar, i les barques del riu Llobregat; A Dovella, 119, tardor - hivern 2016, pp. 18-26.
VALLS PUEYO, Joan (2003). Castelobello. De Viladoms a Vilamarics passant pel Vilar o els primers pobladors amb nom conegut de Castellbell i el Vilar, pàg. 11 . Temes Històrics, núm. 1. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar.
