Can Torradeta
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Al sud del terme municipal a tocar del Camí del Mig
    75

    Coordenades:

    41.50995
    2.36653
    447137
    4595563
    Número de fitxa
    08214 - 114
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XIX
    Vicenç Bofill i Casas
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL - Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001807100DF49F0001BE
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Casa senyorial situada a la dreta de la Riera de Vilassar, a tocar del Camí del Mig. És de tipus basilical, i consta de planta baixa, pis i golfes, en els cossos laterals, mentre que té planta baixa, dos pisos i golfes en el cos central.
    Les cobertes originals han estat modificades. En el moment de la construcció el cos central, un pis més alt, tenia una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal; mentre que els laterals la tenien a una aigua. Totes tenien voladís o ràfec. Actualment, el cos central té una coberta corba sense carener. A més, modernament, s'hi ha afegit un cos al lateral esquerre de planta baixa i terrat pla, destinat a cobert i que malmet l'equilibri arquitectònic de l'edifici.
    La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, un eix per cada cos, que el delimiten les corresponents obertures de cada planta. Destaca el balcó del primer pis i el rellotge de sol d'estil modernista, en el cos central.
    Els emmarcaments de les obertures (ampits, brancals i llindes), les cantonades i les divisòries verticals entre cada cos, estan fets amb maó vist. El parament està revestit de pedra.

    Vicenç Bofill i Casas també és l'autor de la casa de la maternitat de Barcelona i manté el mateix estil.

    És un dels pocs exemples locals de cases de nova planta construïdes a les "hortes", durant l'auge de l'horticultura, entre mitjans de segle XIX i la Guerra Civil espanyola. Disposava de molt de regadiu, fruiters i vaqueria. N'havien estat masovers en Joan Ricós i Reixach, àlies Torredeta, i el seu fill Esteve Ricós i Serra. Després ho va ser en Lluís Bruguera, als anys 20 del segle passat. A mitjans del segle XX compren la finca la família Feliu Torres i, posteriorment l'Oleguer Soldevila.

    AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
    BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt.
    BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt.
    DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.
    PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55.