Can Torradeta
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La zona de Can Torradeta limita al sud per l'autopista C32, a l'est per la Riera de Vilassar, al nord per Can Maians i a ponent pel Torrent del Blanqueig. És una zona envoltada d'altres troballes arqueològiques i jaciments constats com Can Miqueló, el Camí del Mig (Via Augusta) o Can Olla.
Totes les troballes arqueològiques que s'han documentat són força antigues i cap d'elles, fruit d'intervencions arqueològiques amb metodologia moderna. L'any 1993, es va fer un seguiment d'obres amb motiu de la instal·lació d'uns hivernacles, amb resultats negatius.
Segons Jaume Ventura s'hi trobà un forn, una conducció d'aigües, un fust de columna i enterraments de teula. Marià Ribas i Lluís Guardiola parlen d'una làpida amb la inscripció P. MANLIO. G. N. F. GAL./ AEDILI II VIR / GN. MANLIO. P. F. GAL / SECVUNDO AEDILI (a Publi Manli fill de Cneo, de la tribu Galeria, edil duumvir, i a Cneo Manli, fill de Publi, de la tribu galeria, segon edil).
Els membres del Museu Arxiu de Vilassar, en aquests camps i en uns propers documentaren ceràmica d'època romana i estructures d'habitacions. L'any 1986 realitzaren prospeccions on documentaren opus signinum, diversos murs, bases de dolia i ceràmica (terra sigil·lada hispànica, sigil·lada Clara, àmfora itàlica), tessel·les de marbre i vidre.
L'any 1990, R Duran i J.A Lacárcel informen a Ramon Coll de la troballa en superfície de material arqueològic (COLL:2003), el 16 de juny d'aquell any es recull una sèrie de material arqueològic, actualment dipositat en el Museu de l'Estampació de Premià, amb dos moment cronològic; un primer moment que correspondria al Ir Ferro i un altre que aniria del s. II aC fins el III dC. També detectaren algun mur que defineixen de romà i que podia tractar-se de la intervenció del Museu de Vilassar. En tot cas la zona de les troballes publicades per Coll (2003) correspon al polígon de l'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya conegut amb el nom de Can Torradeta.
També es coneix amb el nom de La Gran Vilassa o Can Alsina
Història
Jaciment documentat des de molt antic, però on les úniques intervencions arqueològiques s'han realitzat els anys 1986 i 1993, amb uns resultats que no corresponen a les expectatives de les notícies publicades.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
BALIL, A i RIPOLL, Eduard (1952)." Actividad arqueológica en Catalunya durante los años 1950-51", dins A.E.A. XXV. Madrid, pàg. 85
COLL, Ramon (2003). Troballes arqueològiques a Ca n'Alsina (Vilassar de Dalt, el Maresme); dins la XIX Sessió d'Estudis Mataronins del 23 de novembre de 2002. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 287 a 295.
ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 167.
FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. (1997). Inscriptions romaines de catalogne IV. Barcino, 1. Universitat de Barcelona.
FORTUNY , E. (no consta). "Inventario nacional de folios arqueológicos. Vilassar de Dalt (Barcelona). N.A.H 2, pàg. 736.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona.
GOMIS, Cels (1980). La província de Barcelona; dins CARRERAS CANDI, F. Geografia General de Catalunya.
GUARDIOLA, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 31
MARINER,S. (1973). Inscripciones romanas de Barcelona (lapidarias y musivas). Barcelona, pàg. 58.
OLESTI i VILA, Oriol (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III - I aC.). Estudi d'arqueomorfologia i història. Premi Iluro 1994. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.
PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 142.
RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona; pàg. 93.
VIVES, J. (1972). Inscripciones latinas de la España romana. CESIC. Madrid.
