Can Tixés Dosrius

Maresme
Veïnat de Pedró, 16 - Zona de Canyamars
Al sud-est del casc antic de Canyamars, entre la masia de can Nogueres i can Petel
265m

Coordenades:

41.59938
2.45309
454423
4605442
08075-109
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Dolent
La banda de ponent i la coberta estan esfondrades. Envoltada de vegetació.
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 002011700DG50E
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada de planta rectangular, força enrunada i coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona on està construïda. La part de ponent de l'edifici està completament enrunada. Presentava una coberta de teula àrab de dues vessants sobre una solera de bigues i llates de fusta, tot i que en l'actualitat està majoritàriament esfondrada. Resten dempeus els paraments de la banda de llevant, bastits en pedra. Encara s'hi observa alguna obertura de perfil rectangular. Els paraments estaven arrebossats i emblanquinats. En l'actualitat, l'abundant vegetació que cobreix les restes les va malmetent progressivament.

La primera referència documental directa de la masia la trobem en una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix". En aquest document, datat al segle XVIII i integrat dins del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars, hi consta la "Casa Tixes". Posteriorment, en les llibretes per cobrar "Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas" de l'any 1787, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom "Tixes". Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Tuixés" dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia va formar part de les propietats de can Galzeran juntament amb les masies veïnes de can Petel i can Cames, posteriorment, també fou propietat del polític mataroní Lluís Moret. A la masia hi van haver masovers fins a finals del segle XX. Al marxar els darrers, l'edifici es va anar degradant ràpidament.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.40/120. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.