Can Petel Dosrius

Maresme
Veïnat de Pedró, 17 - Zona de Canyamars
Al sud-est del nucli urbà de Canyamars, pel camí de can Nogueres, al sud-oest del turó de Castellar
305m

Coordenades:

41.59915
2.45632
454692
4605415
08075-106
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 002011800DG50E
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada i reformada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars. Les del pis tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats, mentre que les de la planta baixa són més senzilles. La construcció presenta els paraments arrebossats i rematats amb ràfec de teula àrab. Adossat a l'extrem de llevant de l'edifici hi ha un petit volum rectangular. Al costat de la masia, a la banda de migdia, hi ha un safareig de planta quadrada amb una font i una pica de pedra. Està bastit en pedra, amb els paraments arrebossats i coronats amb rajola comuna.

La primera referència documental directa de la masia la trobem en una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix". En aquest document, datat al segle XVIII i integrat dins del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars, hi consta la "Casa Patel". Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Patel" dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia va formar part de les propietats de can Galzeran juntament amb les masies veïnes de can Tixés i can Cames i, posteriorment, també fou propietat del polític mataroní Lluís Moret. L'any 1993 es va reformar la teulada i s'arrebossaren els paraments.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.37/117. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.