Can Pau
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, exceptuant el finestral de les golfes que és de recent factura. A la façana de migdia hi ha dues finestres més, amb les mateixes característiques tipològiques que les obertures de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada i ràfec de teula àrab a totes les façanes. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum auxiliar destinat a garatge. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en un sol nivell.
Història
Tot i que no es pot assegurar que es refereixi a la masia de can Pau, la primera referència documental on apareix aquest topònim la trobem en una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix". Aquest document, datat al segle XVIII, forma part del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. Posteriorment, en les llibretes per cobrar "Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas" de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi consta en "Salvador Pau". De fet, la primera referència documental directa de la masia apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Pau" dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, a mitjans del segle XX, a la masia hi havien masovers. La casa fou objecte d'una gran rehabilitació a finals de segle. En l'actualitat, la masia està destinada a habitatge d'estiueig.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.36/116. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
