Can Cames
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada formada per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat (les dovelles han estat restituïdes) i els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal d'obertura rectangular. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars amb els ampits de pedra. Adossat a la banda de llevant hi ha un altre volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i embigat de fusta, que està organitzat en un únic nivell. Correspon a l'espai de corts. Presenta un portal i quatre finestres d'arc de mig punt, les de la façana de llevant tapiades. Adossat a la banda de ponent hi ha un tercer volum rectangular, organitzat en un sol nivell i amb teulada d'un sol vessant. En darrer terme hi ha un cos adossat a la banda de tramuntana. És rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa plana al pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, i conserva alguna de les pedres originals que embellien les cantoneres de la façana principal.
Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005.
Història
La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Camas" dins del veïnat de Canyamars. La masia va formar part de la propietat de can Galzeran com a masoveria, des de finals del segle XVIII o principis del segle XIX. Fou adquirida per un membre d'aquesta família, Lletjós Prats, en una subhasta pública. La finca només tenia un petit hort i un camp per treballar, situat prop del pou del glaç. Hi hagueren masovers fins a principis dels anys 80 del segle XX. En els darrers anys, la casa ha estat objecte de diverses reformes que li han donat l'aparença que té en l'actualitat.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.29/109. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.