Can Nicolau Ric Martorell

Baix Llobregat
Plaça de la Vila, 7

Coordenades:

41.47442
1.92963
410628
4591977
08114-192
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Eclecticisme
XIX
1834
Bo
Legal
BCIL. PGOU Martorell.Text Refós 1991
IPA 18559
Fàcil
Residencial
Privada
0821011DF1902S0001GM
Dídac Pàmies Gual. SPAL

Edifici de planta baixa i dues plantes pis. La planta baixa està construïda amb pedra i la resta amb maó, amb quatre obertures, les dues centrals amb arc de mig punt. La façana clàssica és ordenada amb obertures rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó doble al centre i un de senzill a cada costat. Al segon pis quatre balcons senzills. Tots els balcons tenen barana metàl·lica. La façana està rematada per una cornisa amb dentellons. Destaca a l'interior el pati central.

La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 81 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Es tracta d'una casa-palau d'estil neoclàssic edificada pel benestant terratinent viticultor Antoni Nicolau; les obres de la qual es varen finalitzar l'any 1834. Es coneix pel nom de Can Nicolau Ric en referència al nom del seu propietari i la seva ostentació. L'increment del preu del vi i dels mercats durant les dècades dels anys 20 i els 30 del segle XIX va motivar l'expansió dels conreus de vins i el sorgiment de grans fortunes dels terratinents, especialment a partir de la crisis de la producció francesa que pati la fil·loxera (1869). J.Antoni Nicolau i Bojons va amassar una important fortuna fins l'arribada de la fil·loxera a terres catalanes. Reuní una important pinacoteca d'autors de l'escola italiana com Carracci, Claudio Coello o Mario de Fiori. Les dependències estaven decorades amb obres d'autors de prestigi com Modest Urgell, Lluís Rigalt o Tamburini. Una de les cambres rep el nom de "el dormitori de la reina" ja que es diu que la reina Isabel II , amiga personal de J. Antoni Nicolau, va fer nit en el seu pas per Martorell. La fil·loxera va malmetre les finances familiars i la primera guerra mundial va agreujar la situació i la família es va vendre part de les col·leccions. Al 1959 a la Feria Internacional del campo , la masia catalana que es va reproduir s'hi podien veure els mobles de Cal Nicolau, cedits pel seu propietari Joan Nicolau.
L'any 1976, Joan Nicolau va vendre la casa a l'Ajuntament de Martorell. El celler es va convertir en sala d'exposicions, la planta baixa s'hi va instal·lar el Club Cine-Foto, al primer pis es varen instal·lar les dependències del jutjat i el segon pis el van compartir l'emissora municipal i l'entitat d'ombres xineses "la Cuca de llum". Actualment és la seu de l'escola Municipal de Música de Martorell.

PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.