Can Bofí
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Tipologia B de la normativa específica pels elements arqueològics (Fitxa número 52 del Catàleg de Béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).
Descripció
Can Bofí és la masia situada més al nord, dins el terme de Matadepera. Com les masies més antigues documentades de la zona, es caracteritza per ser closa per un barri. És a dir, un recinte l’envolta, donant-li un aspecte defensiu i proporcionant-li protecció física, donat l’aïllament que patien i l’exposició a robatoris i assalts.
Es troba als peus del Puig Conill entre el torrent del Forn del Cargol i la confluència del Canal del Bosc i el Canal del Pi Tort. És propietat de La Barata i a migjorn es troba la finca de Can Pèlacs.
Consta de planta rectangular amb planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. També a llevant es localitza el portal d’accés del recinte clos.
Destaca una construcció absidial que correspon a la part externa d’un forn de pa. L’era s’ubica a llevant i fora del recinte clos.
S’observen les restes de parament en opus spicatum, tècnica de tradició antiga, però que s’ha continuat utilitzant durant molts segles. La masia ha estat objecte d’estudi com a treball de final de grau per part d’ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005).
Història
El primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI (any 1063) segons M. Ballbé (1985): "L'abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termeneja a llevant amb la terra planta per Bofill d'Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l'arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir..."
Tornem a trobar documentat el mas en un document de l’Speculum, datat l’any 1327. Es tracta d’un “Precari fet per fra Guillem, abat de St. Llorenç del Munt, de voluntat del convent, a Romia Sa Busqueta i a Berenguer, el seu marit, de St. Joan de Matadepera, del mas Sa Busqueta, de dita parròquia, que tenen en alou de dit monestir. Termena [...] a tramuntana, amb tinença del mas Bufí [...] Fet a les kalendes d’agost de 1327” (Ferrando, 1987:71)
A Ballbé (1985:55) podem llegir, que l’any 1329, “Nicolau Bofil i la seva esposa en nom propi i dels seus successors al mas Bofill es constituïren homes propis, sòlids i afocats de l’abat de Sant Llorenç del Munt, prometent fidelitat amb prestació de sagrament i homenatge i pagar els censos, greuges i altres servituds, a què el dit mas era afecte”.
Es documenta, l’any 1523, també a l’Speculum (Ferrando, 1987:80 i 81): “Precari fet per fra Bernat de Vilalba, abat de St. Llorenç del Munt, als tutors i curadors de dita Agnès, filla de Maties Bofill, del mas Boffí, en dita parròquia, d’una peça dita Pla Sagarol [...]. Pel mas Boffí paga el següent, això és:per un mal ús sis diners per Nadal [...].
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.
ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005). Estudi històric, constructiu i aixecament gràfic i arquitectònic de la Masia de Can Bofí de Matadepera. Projecte de final de carrera. EPSEB- UPC (inèdit).
BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matdepera.
FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.
LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.
