El primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI (any 1063) segons M. Ballbé (1985): "L'abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termeneja a llevant amb la terra planta per Bofill d'Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l'arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir..."
Tornem a trobar documentat el mas en un document de l’Speculum, datat l’any 1327. Es tracta d’un “Precari fet per fra Guillem, abat de St. Llorenç del Munt, de voluntat del convent, a Romia Sa Busqueta i a Berenguer, el seu marit, de St. Joan de Matadepera, del mas Sa Busqueta, de dita parròquia, que tenen en alou de dit monestir. Termena [...] a tramuntana, amb tinença del mas Bufí [...] Fet a les kalendes d’agost de 1327” (Ferrando, 1987:71)
A Ballbé (1985:55) podem llegir, que l’any 1329, “Nicolau Bofil i la seva esposa en nom propi i dels seus successors al mas Bofill es constituïren homes propis, sòlids i afocats de l’abat de Sant Llorenç del Munt, prometent fidelitat amb prestació de sagrament i homenatge i pagar els censos, greuges i altres servituds, a què el dit mas era afecte”.
Es documenta, l’any 1523, també a l’Speculum (Ferrando, 1987:80 i 81): “Precari fet per fra Bernat de Vilalba, abat de St. Llorenç del Munt, als tutors i curadors de dita Agnès, filla de Maties Bofill, del mas Boffí, en dita parròquia, d’una peça dita Pla Sagarol [...]. Pel mas Boffí paga el següent, això és:per un mal ús sis diners per Nadal [...].