Bassa de Can Torres
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La bassa de Can Torres està situada al capdavall de les feixes que hi ha al sud de la casa. L’accés es fa just abans del darrer revolt (x419044 / y4608029) que mena al mas, a mà dreta, entrant per l’antic camí que transcorre per l’antiga pedrera de la casa (x419128 / y4607966) en direcció al forn d’obra. Un cop arribats al final del camí, cal baixar en direcció als antics avellaners de la propietat fins a topar amb un avellaner centenari. Enfilar-se pel marge, deixant a mà dreta un safareig embardissat. La bassa està situada al costat d’un micaquer, envoltada de canyes. És de planta rectangular, de més de 10 metres de llargària costat (es desconeix la fondària degut a la gran quantitat de joncs al seu interior). Els murs són fets de pedra, de 0’60 a 0’70 m de gruix. No s’ha pogut localitzar el bunó però per l’orografia del terreny i la situació del safareig a proximitat podria estar situat a mà dreta, en direcció sud-oest.
Caldria però desbrossar tot l’entorn de canyes i bardisses per arribar a comprendre el sistema hidrològic i l’abast de les estructures de recaptació d’aigües de Can Torres i esbrinar d’on prové l’aigua que hi ha tant a l’interior del safareig com de la bassa. Molt a prop, hi ha el forn d’obra de la propietat que també necessitava d’aquest element per a pastar el fang. En una imatge ortofoto de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de l’any 1994 es poden endevinar les dimensions i estructures avui totalment envaïdes pel canyissar.
La situació i grandària de la bassa la fan idònia per a la prevenció d’incendis alhora que, des del punt de vista mediambiental el biòtop aquàtic de les basses, mantenen una relació estreta amb els sistemes ecològics terrestres que l’envolten, sobretot perquè molts dels animals més petits de la fauna típica de les basses depenen del plàncton que s’hi forma, i d’aquests, les libèl·lules, granotes, tritons o salamandres, serps i ocells.
Història
Una bassa és una excavació feta bé directament a la roca, bé al sòl impermeabilitzada amb argila o bé construïda amb pedra o maó i impermeabilitzada amb morter de calç. La fondària pot oscil·lar fins als quatre metres, en funció de la grandària. Les més modernes són de planta circular. L’any 2000, ja no es cultivaven les feixes a excepció del terreny al voltant del punt de la bassa amb un hortet tot i que ja començava a quedar a l’abandó.
