Barraques de calciners de les Roques Blanques
Matadepera

    Vallès Occidental
    Turó de les Roques Blanques
    511

    Coordenades:

    41.60431
    2.01457
    417885
    4606314
    Número de fitxa
    08120 - 348
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Manca la coberta.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Tipologia A de la normativa específica pels elements arqueològics (Fitxa número 14 del Catàleg de béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    7676401DG1077N0001XY
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    En el sector sud del Turó de les Roques Blanques tallat actualment per la urbanització de Sant Llorenç, es localitza un aflorament de calcàries del període Muschelkalk inferior que va de llevant a ponent del turó, explotada com a pedrera per a l’obtenció de calç.

    En aquest indret, perduren les restes de varies construccions relacionades amb l’obtenció de calç, que s’han conservat amb més o menys fortuna fins els nostres dies, mostra evident entre el passat i el present del municipi. L’accés es pot fer des del Collet de Can Roure, passant pel costat de l’avenc en direcció sud, o bé pel corriol que des de Can Roure transcorre paral·lel a la carretera BV-1221 en direcció sud fins a localitzar la pedrera. El darrer però es pot fer accedint fins al final de carrer del Turó de les Roques Blanques, i un cop dins del bosc, per sobre de les cases resseguint la falla, de ponent a llevant.

    A l’entrada de la urbanització de Sant Llorenç, pel carrer del Turó de les Roques Blanques, es localitzen varis forns de calç actualment tapiats i amb evidents senyals d’enfonsament sense cap projecte de restauració. Al dessota, tallat pel carrer i la construcció de la rotonda situada al quilòmetre 4 de la carretera de Sabadell, en un costat, al capdamunt de la rocalla hi ha les restes de construccions relacionades amb l’extracció de calç, completament emboscades i sense accés. Els paraments són de pedra arrebossats amb morter de calç.

    Al damunt de la urbanització, seguint la falla, hi ha una segona construcció més antiga de la qual es conserva l’estructura muraria sense la coberta. És de planta rectangular L’edifici mesura 12 metres per 5 metres de costat per 2 metres d’alçada amb tres façanes (ponent, llevant i sud). La quarta, orientada al nord és la que aprofita l’espadat natural del primer tram de pedrera un cop retirada la roca.

    Les parets estan molt ben executades, de pedra lligada (mesuren 0’30 m de gruix) amb morterada de calç i un lleuger arrebossat. Les cantonades ben escairades. La porta, orientada al sud, està situada en un costat. Mesura 1 metre d’amplada per 2 metres d’alçada. No conserva la coberta.

    A l’interior, l’espai està mig emboscat per pi blanc, mata i algunes esparregueres. S’ha localitzat una graella obrada a la cantonada del mur de ponent, sense fumeral.

    La ubicació d’aquest edifici a l’inici d’una pedrera amb els forns de calç a tocar, fa d’aquest indret un lloc de gran valor paisatgístic i patrimonial. 

    La pedrera en aquest sector fou explotada entre els anys seixanta i noranta del segle XX. Però entremig del bosc, per tot el turó s’observen extraccions de pedra d’èpoques molt diferents.

    Tomo IV. Catàleg de Béns.

    ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.

    BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.

    COMASÒLIVAS i FONT, Joan (1993). L’arxiu municipal de Matadepera: organització i descripció dels seus fons. Fons documental de la col·lectivitat control obrer dels forns de calç de Roques Blanques (inèdit).

    FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.

    FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.

    FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.

    GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.

    ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

    SOLÀ i MAS, Jordi (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

    SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.