Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de tombes probablement d’època romana trobades a la masia de can Bassa; concretament en un cobert de les corts emplaçat uns 50 m al sud-est de la casa. El nombre de tombes es desconeix amb exactitud; tal vegada eren dues o tres. Van aparèixer associades a gerres d'ofrena que no van poder ser recuperades a causa del seu mal estat de conservació. L’arqueòleg Josep Estrada detalla que en una de les tombes l’esquelet era força sencer i al costat hi sortí una gerreta de parets primes (Estrada, 1993: 91).
La zona on aparegueren les tombes molt possiblement havia estat ocupada per la capella medieval de Santa Maria del Lledó. Segons els propietaris, anys enrere en quedarien vestigis en un porxo, uns 50 m al sud de la casa, amb restes d’alguna paret que s’aguantava mitjançant contraforts (ESTRADA, 1993). Tanmateix, això és dubtós. Això podria induir a pensar que les tombes correspondrien a l'època medieval o posterior. Tanmateix, el ritual d'enterrament, que inclou una gerreta amb ofrenes, permet atribuir-les a l'època romana. Cal dir que l’indret es troba al costat del camí Ral, que té el seu origen en una via romana.
Història
L’ocupació d’aquest indret, dins el terme de Palou, ja ve d’antic. Vora la casa s’hi van trobar restes d’unes tombes que podrien correspondre a època romana. Cal dir que la cas es troba vora el Camí Ral, que té el seu precedent en una via romana. En època medieval hi havia l’església de Santa Maria del Lledó, que ja apareix esmentada l’any 1082. Després les referències documentals són més escasses, fins al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola (ORTEGA; TERRADES). En aquesta església s’hi venerava la Mare de Déu del Lledó, una imatge gòtica del segle XIII. Més tard es va traslladar a l’església parroquial de Sant Julià, on fins el 1936 encara es venerava la imatge original. Avui hi ha una reproducció (ORTEGA; TERRADES).
L’antiga església en ruïnes fou enderrocada l’any 1898. Més endavant, el 1920, les runes foren utilitzades per construir dependències de la masia. Els propietaris de la casa identificaven aquesta capella amb vestigis que hi havia en un porxo, uns 50 metres al sud-est de la casa. Sembla que fa uns anys hi queden restes d’alguna paret, que s’aguantava mitjançant contraforts.
El 1917 els propietaris eren una rica família de Manchester que es deia Geraudier. En aquest moment va entrar com a masover, procedent de Marata, Josep Llestanós i Oliver. L’heretat de can Bassa abastava una bona part del terme de Palou. Més endavant les terres foren dividides per tal de vendre-les a 16 famílies pageses de Palou, mentre que la propietat de la masia va quedar pels masovers.
Pels volts de 1940 a l’indret on hi havia hagut la capella s’hi va fer la troballa fortuïta d’unes tombes probablement d’època romana. En obrir un forat gran per dipositar-hi la mesquita s’hi van localitzar dos o tres enterraments, un dels quals estava associat a una gerreta de parets fines. Els ossos foren portats al cementiri de Palou. D’aquesta troballa en va donar notícia l’arqueòleg Josep Estrada el 24 de febrer de 1957. En A l'actualitat no s'observen restes de la capella, tal com va poder constatar Josep Estrada l'any 1957 (Estrada, 1993; VILA, 2001).
Bibliografia
ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
