Amb motiu de les obres de construcció d'un nou edifici aparegueren quatre tombes classificades per Josep Estrada com visigodes. Els difunts havien estat dipositats en fosses simples, de les quals dues conservaven de forma parcial la coberta feta de rierencs allargats (entre 40 i 45 cm de llarg). Les sepultures pertanyien a individus adults, presentaven l'esquelet en posició decúbit supí i amb el crani orientat a ponent. Els materials recuperats a les tombes van ser els següents (Estrada, 1993: 97):
Tomba núm. 1: hi va aparèixer un punyal de ferro, una sivella rectangular de bronze i uns ferrets, "força trencats, que devien constituir l'embocadura metàl·lica de la beina per sostenir el punyal penjat a la cintura".
Tomba núm. 2: es va recuperar un ganivet de ferro, una sivella ovalada de bronze amb agulla escutiforme i amb la decoració estriada a la superfície vista.
Tomba núm. 3: sense restes.
Tomba núm. 4: va documentar-se una diadema metàl·lica, de bronze. Segons Coll i Roig (1998:6) les dues sivelles tenen nombrosos paral·lels dins l'àmbit de l'orfebreria d'època visigòtica, que les permet datar entre els anys 525 i 580. Així mateix, la sivella de ferro i els dos ganivets són objectes d'ús personal i domèstic ben documentats durant aquest mateix període i disposen de nombrosos paral·lels.(VILA, 2001).
