El campanar formava part d’una església que es començava a construir l’any 1550. El creixement de la població cap al sud, a l’altre banda del riu, va fer que es plantegessin una nova construcció, ja al segle XVIII (l’actual església parroquial), quedant el campanar aïllat. El campanar original no era tant alt, l’any 1708 Joan Reinald el va aixecar 29 pams seguint un projecte realitzat al 1692 pel mestre de cases Marc Godier. L’any 1963 pel mossèn J. Pujol i els mestres d'obres V.GIRALT i J.LLORET segons una inscripció en el contrafort de l'angle del campanar.
La construcció costà 175 lliures, sense comptar material ni jornals. Els veïns joves del poble van treballar desinteressadament en la seva construcció (MISERACHS, 1962).
Entre els anys 2007 i 2009 el campanar fou restaurat amb una inversió de 314.000 €, que fou finançat per l’Ajuntament i la Generalitat. Les obres, dirigides per Casimir Torrents i Potau, van resoldre les patologies estructurals i constructives que patia l'edifici: microorganismes a la pedra i humitats per capil·laritat, a més d’elements deteriorats per l'envelliment i la manca de manteniment. La rehabilitació del campanar consistí en remodelar les façanes exteriors i interiors, i la reparació puntual de la coberta. Concretament, es va fer una actuació molt important de substitució de carreus de pedra perquè es trobaven en un estat de degradació extrema. També es va fer un sanejament general i el reforç o la substitució d'elements arquitectònics (cornisa, balustrada, gàrgoles o els arcs de la coberta).