Campanar de Sant Martí
Sant Martí Sesgueioles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El campanar de Sant Martí Sesgueioles s’ubica al peu del turó del Puig, curiosament està separat de l’església parroquial actual, ja que l’església que tenia adossada del segle XVI es va enderrocar per aixecar la nova amb el mateix material, excepte el campanar, que va quedar en el seu emplaçament original. Es tracta doncs, d’un edifici aïllat de planta quadrada fet de carreus de pedra poligonals. A la base del campanar hi ha dues sales separades buides, amb l’accés per dues portes situades a la cara oest de l’edifici. En aquesta cara s’aprecien les marques de la nau de l’església que hi havia hagut adossat al cos del campanar i una porta a mitja alçada que devia connectar amb l’antic temple. La torre està formada per dos cossos dividits exteriorment per unes motllures. El cos superior, més petit, alberga les campanes, ubicades en unes finestres d’arc de mig punt dovellats. A l’alçada de la de la cara sud s’ubica l’esfera de l’actual rellotge, desplaçada respecte a la que hi havia hagut abans de la restauració del campanar. Una balustrada superior delimita una terrassa mirador, coronat amb dos arcs apuntats entrecreuats construïts amb blocs de pedra que aguanten una creu de ferro. Quatre tubs a manera de gàrgola es disposen a les cantonades de la terrassa. L’accés per l’interior es fa per escales amb graons de pedra.
Història
El campanar formava part d’una església que es començava a construir l’any 1550. El creixement de la població cap al sud, a l’altre banda del riu, va fer que es plantegessin una nova construcció, ja al segle XVIII (l’actual església parroquial), quedant el campanar aïllat. El campanar original no era tant alt, l’any 1708 Joan Reinald el va aixecar 29 pams seguint un projecte realitzat al 1692 pel mestre de cases Marc Godier. L’any 1963 pel mossèn J. Pujol i els mestres d'obres V.GIRALT i J.LLORET segons una inscripció en el contrafort de l'angle del campanar.
La construcció costà 175 lliures, sense comptar material ni jornals. Els veïns joves del poble van treballar desinteressadament en la seva construcció (MISERACHS, 1962).
Entre els anys 2007 i 2009 el campanar fou restaurat amb una inversió de 314.000 €, que fou finançat per l’Ajuntament i la Generalitat. Les obres, dirigides per Casimir Torrents i Potau, van resoldre les patologies estructurals i constructives que patia l'edifici: microorganismes a la pedra i humitats per capil·laritat, a més d’elements deteriorats per l'envelliment i la manca de manteniment. La rehabilitació del campanar consistí en remodelar les façanes exteriors i interiors, i la reparació puntual de la coberta. Concretament, es va fer una actuació molt important de substitució de carreus de pedra perquè es trobaven en un estat de degradació extrema. També es va fer un sanejament general i el reforç o la substitució d'elements arquitectònics (cornisa, balustrada, gàrgoles o els arcs de la coberta).
Bibliografia
AAVV (2010). 30 anys de rehabilitació urbana (1978-2008). Generalitat de Catalunya
MANAU, Josep M. (2011). “Retalls per a la història”. Margaridó, núm 4, agost 2008 p 13
MISERACHS, Valentí (2011). “Notes històriques de l’església de Sant Martí Sesgueioles”. Margaridó, núm 4, agost 2008 p 16
