Capella de Sant Valentí de Vilallonga
Sant Martí Sesgueioles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de pedra aïllat de planta rectangular i d’una única nau. Les quatre cantonades són reforçades amb cadena cantonera. El paredat és de pedra irregular disposat linealment i morter. La façana principal presenta portal allindat amb muntants de grans blocs de pedra i una finestra circular de dimensions petites emmarcada en pedres motllurades. Corona l’edifici un petit campanar d’espadanya amb una campana. La teulada de l’edifici és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal.
Al costat est de l’edifici destaca el basament suposadament de l’església romànica del mateix nom, un edifici d’una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Es tracta de dos murs separats 2,30 m entre ells.
Història
El lloc de Vilallonga apareix l'any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, la va llegar al seu fill Company. L’existència de l’església es constata a partir de l’any 1043. Vers l’any 1062 l’edifici es degué refer de nou, hi ha un testament, el de Golfret que deixà un mancús a Sant Valentí de Vilallonga per la seva dedicació. L’església feia funcions parroquials fins al segle XIII, quan probablement el creixement de la vila de Sant Martí Sesgueioles motiva l’intercanvi de papers, l’església de Sant Martí passa a ser la parroquial i Sant Valentí resta com a sufragània, condició que va mantenir fins l’any 1794, quan passa ser merament capella rural.
La capella actual fou beneïda l’any 1668, segons alguns autors, o bé el 1699, segons d’altres. El que sí està clar és que fou a finals del segle XVII, durant un període de prosperitat a la població.
La campana actual va ser una donació al poble de la família Gelonch.
Bibliografia
AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.
