El rellotge va funcionar fins a la restauració del campanar moderna, obres dels anys 2008 i 2009. Era ubicat al pis superior, on hi ha l’esfera del rellotge i les cordes dels pèndols baixaven per l’interior del campanar, el que permetia una autonomia de 24 hores, pel qual algun s’havia de dedicar a pujar per “donar-li corda”. Hi havia un rellotger encarregat del seu manteniment. També hi havia la figura del campaner, que pujava per tocar els tocs religiosos.
El sesgaiolenc Jordi Casellas Solé, mecànic de professió i aficionat a la restauració d’aparells, va restaurar l’antic rellotge del campanar del municipi, l’any 2019. Vàries persones van col·laborar pera aconseguir la fita. El procés de restauració va ser d’uns sis mesos: es va haver de desmuntar el rellotge peça a peça per poder-lo netejar, així com crear algunes peces noves, per tal de poder substituir les que es trobaven en mal estat; actualment les repliques són idèntiques a les originals. La inauguració oficial es va fer el dia de Sant Jordi de 2021.
Segons Casellas (2020), que es va entrevistar amb Eduard Farré i Olivé, mestre rellotger, el rellotge es situa cap a la segona meitat del segle XIX i el mecanisme permetia la repetició de les hores, fet poc habitual per aquelles dates. La mateixa font confirma que l’última persona que es va fer càrrec del manteniment del mecanisme mentre va funcionar al campanar, va ser Miquel Alemany, “el ferrer de la Plaça”.
