El camp d'aviació de Vilatorta es situa al Pla de la Mata, entre els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes.
És un dels quatre aeròdroms instal·lats pel Govern de la República a la comarca d'Osona, durant la Guerra Civil, juntament amb els de Vic, Manlleu i Tona.
La seva construcció es va iniciar el dia 1 de juny de l'any 1938, a l'entorn de les cases de la Carrera, el Casal, la Riereta, el Llopart, l'Omeda, Saladeures, l'Aymerich, la Sauleda, la Font del Vern i l'Altarriba. La majoria d'aquestes cases van ser confiscades pel govern republicà, per a poder ser utilitzades pel personal del cos d'aviació, com és el cas del Llopart, reconvertida en la seu del comandament aeri.
A l'entorn del camp d'aviació es van construir un seguit d'equipaments: dos hangars, on es van muntar avions bombarders Katiuska i Natasha, un polvorí, un refugi antiaeri, un búnquer i catorze refugis elementals.
Aproximadament una setantena d'avions van utilitzar l'aeròdrom; eren sobretot avions petits, com els coneguts popularment com a "rates".
L'any 2012 es va dur a terme el projecte de recuperació de l'aeròdrom, en el que hi van col·laborar els ajuntaments de Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes, coordinat pel Consell Comarcal Osona, i amb el suport de la Subdirecció General de la Memòria i Pau de la Generalitat de Catalunya.
Es van senyalitzar amb plafons i adequar els espais d'alguns dels antics equipaments: un polvorí, un hangar, 5 refugis elementals, i el refugi de l'Estat Major. Tanmateix es va crear la Ruta del Camp d'Aviació de Vilatorta, un itinerari de 9 km, amb la sortida i l'arribada al Parc de les Set Fonts, que circula pels indrets més significatius de l'aeròdrom.
