Cal Sacrataire/Cal Pepus
El Papiol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa amb teulada a dues vessants i planta quadrangular, amb el carener paral·lel al carrer principal. Consta de planta baixa i pis, i la façana està arrebossada de calç, sorra i terra, quedant restes de pintura tradicional de blauet. El portal, al centre, és d'arc escarser i pel seu estat de deteriorament són visibles els maons que el formen. Els buits són petits, de dimensions tradicionals. Destaquen en la primera planta, el balcó, amb peanya motllurada de pedra i barana de forja amb barrots simples, sense cap tipus de decoració. A esquerra del balcó hi ha una finestra de proporcions verticals, amb un ampit de pedra i maons. El ràfec conserva l'estil tradicional: és, com tota la teulada, de teules àrabs que sobresurten i es recolzen a sobre de maons prims. Presenta el canaló de tortugada en bon estat de conservació. El barri exterior és una reixa de petites proporcions decorada amb roleus.
És un dels exemples més interessants que es conserven al municipi d'arquitectura tradicional.
Història
Francesc Pagès Barba hi vivia aquí ja al segle XIX. Era pagés i cabaler de ca l'Adjutori. A principis del segle XX la família va marxar del poble. El 1916 es coneixia com a Cal Pepus (pel Plàcido de cal Pepus). Josep Barba Ravella, hi vivia al començament del segle XX. Era cabaler dels Barba de cal Rull, i s'havia casat amb la Rosa Font Gener i s'instal·len en aquesta casa. El 1919, la seva filla, Antònia, es casa amb Vicenç Casanovas Jané, cabaler de ca l'Hostal. En Vicenç fou jutge municipal durant el Bienni Negre. El seu fill Plàcido va continuar la nissaga (Ahicart et al., 2019).
Bibliografia
Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.
