Cal Francesc Faura/Cal Titó El Papiol

Baix Llobregat
Carrer de l' Abat Escarré, 22-24
133

Coordenades:

41.43827
2.01018
417308
4587884
08158 - 28
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XVIII-XX
Regular
Algo deteriorada la façana orientada a sud
Legal
BPU. F19-Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol.
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos propietaris
Juana Maria Huélamo Gabaldón

Edifici que fa mitgera amb un altre pel nord, mentre que pel sud és exempte.
Posseeix planta quadrangular i presenta teulada a dues vessants.
És un tipus de construcció popular, amb façanes de maçoneria, planes i arrebossades.
Un jardí li ofereix el frescor de la natura per la part sud-est de la construcció. Portes i finestres es resolen en mòduls verticals.
La cornisa es simple i s'ubica per sota del ràfec.

Francec Faula Sala (1799-1891) era un conegut partidari dels carlins. La tradició oral diu que quan es formaven les partides carlistes per a fer ràtzies per la comarca, li deia a la seva muller: "Marianna, marxo!" Marianna, que era nascuda a Sant Andreu de Palomar, tenia una escola a la mateixa casa de cal Titó.
El primer aixecament de la Primera Guerra Carlina fou protagonitzat pel guerriller Josep Tabescà, de renom Tei, oriünd de Molins de Rei i resident a Sant Vicenç dels Horts. Fracassada la temptativa inicial, Tabescà fugí a Rubí, on s'alçà de nou en armes a favor del pretendent Carles M. Isidre.
En aquest segon intent, se li uniren els papiolencs Francesc Faura i Josep Julià -coneguts respectivament amb els renoms de Titó i Lena-, a més d'Anton Cluet -àlies Damali-, nascut a la Donzell però resident al Papiol. Un altre dels que s'uniren a la revolta fou Josep Barba, que probablement procedia de la masia de Can Barba de Madrona, actualment al terme de Sant Cugat del Vallès-, que fins al 1867 va pertànyer a la parròquia del Papiol.
La casa la va heretar el seu fill Joaquim que es va casar amb la Mercè Amigó Pagès. La parella va tenir quatre fills, Francesc, Concepció, Tomàs i Carme. La petita es va casar el 1919 amb en Sebastià Rodó Androzzini, de Sant Cugat del Vallés, però el matrimoni no va funcionar i ella es divorciaria el 1935, gràcies a la Llei del divorci de la República. L'hereu de cal Titó, en Francesc, es va casar amb la seva cosina María Faura Badía, de cal Faura.
El setembre de 1922, en Francesc i el seu fill Joaquim estaven treballant a la vinya quan un cable elèctric va caure a sobre el fill de 13 anys que va morir per les cremades. La seva filla, coneguda con la Mercedes de cal Titó, va morir sense descendència i va deixar la casa a l'Ajuntament i a la parròquia.
El nom actual del carrer, Abat Escarré, abans era el de carrer del Ferrocarril (Faura, 1996: 143).

Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.
Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-
Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turi….