Bosc de can Feliuà
Granollers

    Vallès Oriental
    Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Prop de la casa de cal Feliuà i del Polígon Congost
    Emplaçament
    Polígon industrial del Congost (zona central), prendre camí cap al Molí de can Many, que travessa la via del ferrocarril i dona al camí paral·lel a la via, pel costat de ponent.
    134

    Coordenades:

    41.59066
    2.27172
    439300
    4604585
    Número de fitxa
    08096 - 337
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Arbre o arbreda d'interès
    SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Núm. Catàleg: ENIM-04 (fitxa general de la Costa). Publicat al DOGC núm. 4223, el 13/09/2004.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    ENIM-04
    Accés
    Difícil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08095A009000400000KL
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de can Feliuà. Concretament, entre can Feliuà i el mas Blanc (al nord) i la masia de can Riera (al sud). Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat.

    Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).

    Pel que fa al bosc de can Feliuà en particular, es tracta d’un bosc mixt d’alzines i roure martinenc. És un bosc força penjat i no gaire gran, amb una vegetació relativament esparsa.

    Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).

     

    ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació "la Font". Document mecanografiat.

    SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).