Bosc de ca n'Amat
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la casa de ca l’Esquella. Abans en aquest sector també hi havia la casa de ca n’Amat, avui desapareguda. Concretament, el bosc enllaça pel nord amb el bosc de can Riera. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Can Riera.
Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).
Pel que fa al bosc de ca n’Amat en particular, es tracta d’un bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc, i també amb zones de pineda. És un bosc força penjat i no gaire gran, que manté un sotabosc de farigola i romaní molt agradable. El pendent pronunciat del terreny es pot observar al camí de ca l’Esquella, que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat i connecta la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial.
Història
Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació "la Font". Document mecanografiat.
SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).
