Barri de l'estació del Nord
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barri situat al nord-oest, a la dreta del riu Congost, és a dir, a la riba oposada d’on es troba el nucli central de la ciutat. Els seus principals eixos urbanístics venen determinats per la carretera de Caldes, l’avinguda de l'Estació del Nord (en sentit transversal) i pel camí vell de Canovelles (en direcció nord). Uns 200 m al nord, i sense solució de continuïtat, comença la barriada de Can Xarlet: una zona suburbial que pertany al municipi de Canovelles.
El barri de l’Estació del Nord en els seus inicis es trobava gairebé als afores de Granollers. Fins no fa gaire conservava moltes de les cases tradicionals pròpies de principis del segle XX, de tipologia més aviat popular però també amb alguna torre burgesa enjardinada. Els característics plàtans de l’Avinguda de l’Estació del Nord acaben de donar personalitat a aquest sector. En els darrers anys, però, la pressió urbanística ha fet que moltes de les casetes antigues que quedaven s’hagin anat enderrocant per construir-hi edificis moderns. En la primera versió d’aquest inventari, feta l’any 2002, hi constaven encara moltes d’aquestes cases que ara ja han desaparegut, i les poques que es conserven són gairebé testimonials. Es destaquen les següents:
AVINGUDA ESTACIÓ DEL NORD: Casa número 2 (can Saura, de planta baixa, amb elements decoratius a façana); cases número 12 i 14; casa número 18.
CARRER JOANOT MARTORELL: cases número 3, 6, 13 (Ca la Sabatera, inventariada), cases número 33, 16, 18, 22, 24, 26, 84 i 86.
Història
La formació d’aquest barri, situat vora l’Estació del Nord, es va veure afavorida pel desenvolupament de les instal·lacions ferroviàries de la línia carbonera que comunicava amb les mines de Sant Joan de les Abadesses. Tot i que els primers projectes d’aquesta línia es remunten al 1840, no es va fer efectiva fins el 1876 (Vic) i 1880 (Sant Joan de les Abadesses). L’Estació del Nord es va inaugurar el 1886.
Per aquest sector hi passava també la carretera de Caldes. L’actual carrer Joanot Martorell abans era la carretera de Ribas. Un pont sobre el Congost comunica el barri amb la ciutat. Entre els edificis construïts al començament de la seva urbanització s’hi van instal·lar diverses indústries.
Tradicionalment, però, la població d’aquest sector es dedicava a la indústria i a l'agricultura. A la dreta del Congost es conreaven horts, vinyes i les terres altes de secà de la serra de Ponent.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
