Barraca codi 4757 - Barraca del Girbau
Granera

    Moianès
    Camí del Girbau a Vila-rúbia
    Emplaçament
    Al nord de les masies del Girbau, al peu del camí i a pocs metres del forn d'obra del Girbau
    682m

    Coordenades:

    41.7444
    2.05264
    421228
    4621831
    Número de fitxa
    08095-241
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Afectada per la vegetació dels marges del camí.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08094A00300002
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca integrada al marge de tramuntana que delimita el camí i orientada al sud. La seva planta és circular (2m de diàmetre) i està coberta amb una falsa cúpula. L'alçada interior és de 2m, amb un gruix de parets de 0,90m. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, amb una alçada de 1,70m i una amplada de 0,65m. Damunt de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega d'obertura triangular, bastit amb tres lloses. També s'observen les restes d'un voladís disposat, en origen, damunt de l'accés. No ha estat restaurada.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està senyalitzada amb una fita contemporània instal·lada per l'Ecomuseu del Moianès.

    A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca està situada davant del forn d'obra del Girbau i compta amb unes escales de pedra seca situades al seu costat de ponent.

    NAVINÉS, Jordi (2011). "Les tines de vi de Granera". La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019). Http://granera.cat/ (Consulta: 20-05-2019). Http://moianes.net/ (Consulta: 20-05-2019).