El Girbau de Baix - El Girbau Jussà
Granera

    Moianès
    Plans del Girbau
    Emplaçament
    A l'extrem nord-oest del terme municipal, damunt la baga de Caldat
    699m

    Coordenades:

    41.7415
    2.05415
    421350
    4621508
    Número de fitxa
    08095-61
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 28924
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad: 08094A00300002
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada i rehabilitada que consta de diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal consta de dos cossos rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El de tramuntana està distribuït en planta baixa i dos pisos, mentre que el de migdia s'organitza només en dos nivells. Alhora, adossats a la banda de migdia, hi ha dos volums més. Ambdós són rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i organitzats en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques, algunes d'elles amb els ampits motllurats. Destaca la finestra doble situada damunt del portal, amb una de les llindes decorada a mode d'arc conopial doble. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i totes elles estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca una de les finestres de la façana de llevant, amb la llinda gravada amb la data 1596 i, al seu costat, una obertura d'arc de mig punt tapiada amb carreus de pedra. Davant d'aquest parament hi ha un espai de pati pavimentat. De la façana de migdia destaca una llinda gravada a mode d'arc conopial, amb una creu llatina central. També cal mencionar una terrassa oberta al pis superior i situada a l'extrem sud-est de la construcció. En darrer terme, tancant els volums adossats, hi ha un cos rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en un sol nivell, de recent factura. Compta amb una successió de quatre finestrals d'arcs de mig punt bastits en maons, a la façana de migdia, i un petit volum semicircular amb coberta de teula àrab adossat a la façana de llevant. En general, tots els volums que conformen la construcció estan bastits en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb pedra desbastada de mida gran en determinats volums. La masia es complementa amb una sèrie de coberts i volums aïllats situats a la banda sud-est de la construcció. Destaca el cos situat a migdia, de planta rectangular i amb una finestra doble d'arc de mig punt bastida amb carreus, i situada a la façana de ponent.

    La masia està afectada per la declaració d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), definit per la Directiva d'hàbitats de la UE amb el codi 9540 Pinedes mediterrànies, essent una zona no prioritaria. En cas d'intervenció caldrà respectar la vegetació actual associada a l'hàbitat.

    La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com "Girbau jusà", en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom Girbau torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La masia continua apareixent mencionada en la documentació consultada de mitjans del segle XVII i, posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com "Cal Jorobao de Avach" (Pont, 2016: 49). Finalment, durant la dècada dels anys 60 del segle XX, l'edifici estigué deshabitat. En l'actualitat, la construcció s'utilitza de segona residència.

    Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats al segle XVII). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 50. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. "Granerí,saps on és?". La Granària, 43, 2017, p. 34. "Granerí,saps on és?". La Granària, 44, 2017, p. 34. "Granerí,saps on és?". La Granària, 45, 2018, p. 34. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 90, 228-232 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 17-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 17-04-2019].