Barraca 8050
Mediona

    Alt Penedès
    A l’est del nucli urbà, al nord del camí de Butxafava.
    Emplaçament
    A l’oest de les Costes de Carrió i al sud del Torrent de Carrió. A llevant de la barraca de les Costes de Carrió I.
    353

    Coordenades:

    41.472316761318
    1.6790296935102
    389700
    4592033
    Número de fitxa
    08122 - 89
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII – XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Fitxa ARQ087 del Catàleg de bens a protegir del POUM.
    La UNESCO declara el dia 28/11/2018 Patrimoni cultural immaterial l’Art de la pedra seca: Coneixements i tècniques.

    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08121A01200023
    Autoria de la fitxa
    Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)

    Construcció de pedra seca aèria i aïllada de planta quasi circular d’uns 3.30 m de diàmetre interior. Aquesta planta fa una reculada a la banda oest, sobresortint lleugerament del perímetre de la circumferència uns 0.35 m, fent més ample aquest punt de l’estructura.

    A l’interior a la banda sud conserva un cocó d’uns 0.35 m d’amplada i uns 0.95 m de profunditat, fet per guardar les eines llargues.

    La porta, orientada a est, fa uns 0.65 m d’amplada i està definida per una llinda plana, és a dir un gran bloc de pedra recolzat en les parets laterals. Aquests murs d’uns, 1.20 m de gruix sostenien la coberta, una falsa cúpula feta per aproximació de filades. La cúpula no està completament tancada i al centre té una obertura, segurament per la sortida de fums, tapada amb lloses de pedra plana.

    A tocar de la porta, es conserva un paravent d’uns 2.30 m de llarg per uns 1.10 m d’amplada, adossat a l’estructura.

     

    Fitxa (de barraca) número 8050 de la Wikipedra.

    És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions entre finals del segle XVIII i a la primera meitat del segle XIX.