Ballet de Folgueroles
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Ballet de Folgueroles o ball de Muntanya és la dansa més emblemàtica dels folguerolencs i el plat fort del grup de danses que es ballen dins dels actes de la Festa Verdaguer. Aquesta dansa es balla el diumenge més proper al dia 17 de maig, data de naixement del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, fill il·lustre de la població. El ball s’inicia amb el Galop d’entrada, una marxa de ritme ràpid que dóna pas al grup de balladors, que es situen en una filera de vuit parelles envoltada pel públic assitent. Les quatre parts melòdiques que conformen la versió que es balla actualment responen a sardanes curtes independents, datades probablement a finals del segle XVIII. La part més destacable de la dansa és la darrera, quan els balladors formen les quatre torres finals. Cada torre està formada per dues parelles mixtes, que mantenen les noies alçades quanta més estona millor. Amb els ànims i la complicitat del públic, la torre que es manté més estona alçada és la guanyadora. Aquesta dansa es balla al so del flabiol i el tamborí.
Altres noms relacionats amb l'element: Ball o Ballet de Muntanya. Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Folgueroles.
Història
Antigament, aquesta dansa es ballava per Carnestoltes. Tot i que en l’actualitat no se sol cantar, les diferents versions recollides de la lletra que acompanyava la melodia confirmen que es tracta d’una dansa carnavalesca. A principis del segle XX, la dansa anava acompanyada amb la interpretació de flabiol i bombo redoblant i era coneguda com “El Truità”. A vegades també intervenia la cornamusa. Durant els anys 20, en Ventura de Viladrau (Bonaventura Gili, de Sant Julià de Vilatorta) tocava el flabiol i el bombo, mentre que en Quel del Pou (Miquel Rodríguez, de Folgueroles) tocava la cornamusa. Existeix una certa controvèrsia respecte a la melodia i el lloc on es ballava aquesta dansa, pel que fa a les informacions recollides pel folklorista català Joan Amades en els seves obres i les aportacions orals transmeses pel flabiolaire Josep Verdaguer “Roviretes”. Després d’un temps sense ballar-la, la Joventut Verdaguer (secció juvenil de l’entitat Amics de Verdaguer) la va recuperar durant les caramelles organitzades per ells mateixos l’any 1971, amb l’ajuda del sr. Joan Presseguer, de l’Esbart de Taradell, i del mateix Roviretes. Aquell mateix any es van tornar a interpretar a la Pista Municipal d’Esports, en una vetllada de danses protagonitzada per l’Esbart Manresà en honor a Jacint Verdaguer, i posteriorment per la Festa Major del mateix any. A partir d’aquest moment, els Amics de Verdaguer van incloure la dansa dins del programa d’actes anual de la Festa Verdaguer.
Bibliografia
ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 146, 151.
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 257-258, 286, 288, 303-306.
VILAMALA, Joan (2011). “Fa 40 anys que teníem 20 anys”. La Falguera nº 34, p. 58-61.
VILAMALA, Joan (2021a). “El fruit de les camalleres de Joventut Verdaguer”. La Falguera nº 54, p. 34-35.
