Avinguda de Canaletes
Jorba

    Anoia
    Traçat de l’antiga carretera N-IIa
    Emplaçament
    Al centre del nucli urbà
    389,5

    Coordenades:

    41.60111
    1.5473
    378941
    4606509
    Número de fitxa
    08103 - 18
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Modernisme
    Popular
    Segle
    XVIII, XIX, XX
    Estat de conservació
    Regular
    Algunes edificacions han perdut elements originals, i algunes noves construccions trenquen el conjunt.
    Accés
    Fàcil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Jorba
    Autor de la fitxa
    Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals

    Avinguda que travessa el municipi pel centre, seguint el traçat de l'antiga N-II, via de comunicació que amb petites variants segueix el mateix traçat que l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. És un reflex del creixement del municipi al llarg del segle XIX i XX. En aquest moment, i a redós d'aquesta via es comencen a construir nous edificis i indústries, alguns dels quals encara es conserven actualment.

    Entre ells destaca la Unió Juventut Jorbenca, fundat el 1813, l'Hostal fundat el 1816 o l'Hostal Nou uns metres més a l'oest. Encara més a ponent es conserva un altra edificació amb la inscripció 1891 a la porta, i una torre d'aire modernista al nº 53. D'aquest edifici en destaca la seva coberta de pavelló, feta amb teules ceràmiques motllurades encaixades unes amb les altres. Està coronada amb un pinacle de ferro amb una pinya ceràmica. També es conserven edificis industrials, com Cal Curtiquer, un assecador de pells, al número 64.

    Totes aquestes construccions són un reflex del creixement econòmic del moment, els habitatges, hostals o edificis industrials, representen una arquitectura popular amb una estètica i materials constructius molt similars entre ells.

    Correspon al traçat de l'antic camí Ral.

    Al segle XIX Jorba pateix un creixement demogràfic important duplicant quasi la seva població entre 1830 i 1894. Aquest creixement es deu principalment a la seva proximitat al camí ral i la instal·lació de industries cotoneres, molins fariners, bataners, hostals, etc.

    Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): Història de les Comarques de Catalunya. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.