Can Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre
Palafolls

    Maresme
    Vall de Sant Genís

    Coordenades:

    41.657247685731
    2.726308533468
    477212
    4611758
    Número de fitxa
    08155 - 5
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Gòtic
    Popular
    Segle
    XIII-XV, XVI-XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    Protecció: BCIN
    Classificació: Monument històric
    Núm. Registre / Catàleg: 1159-MH
    Disposició: Decret
    Data Disposició: 22/04/1949
    Publicació: BOE
    Data publicació: 05/05/1949
    PGOUM: Categoria Tipus A: Edifici monumental.
    Aprovació: 19-09-2006
    Accés
    Restringit
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08154A011000330000YF
    Autoria de la fitxa
    Àlvar Sáez Puig

    Masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Té una torre al costat de forma cilíndrica i funció defensiva, amb merlets per tal de prevenir atacs de les ràtzies dels corsaris turcs freqüents al segle XVI.

    El mas ha estat restaurat, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord, i el nou mas noucentista aixecat a principis del segle XX. Cal posar en relleu el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó. El conjunt, molt ben preservat, es completa amb un pou de pedra.

    És una casa situada a la banda d'ombra de la Serra litoral, al cantó oposat de Malgrat i Pineda. És, també, una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. Té el portal rodó adovellat i tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista (anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia).

    Hi ha una zona porxada (de nova construcció) en el cantó occidental de la façana principal, amb quatre pilars.

    Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1251 quan era propietat dels Palafolls i era habitat per Pere Valldejuli.

    El 1388 Joan Valldejuli d'Avall i la seva dona Maria, propietària útil del mas, van vendre un censal mort de 14 sous i 4 diners per 10 lliures a Eulàlia Llibertina, de Blanes.

    Bertomeu Valldejuli va capbrevar el 1502 diverses peces pel vescomte de Cabrera. 

    En el següent capbreu conservat que fa Joan Valldejuli de 1583, es va començar a nomenar el mas com a Valldejuli de la Torre, això vol dir que la torre ja era construïda. 

    Joan Valldejuli de la Torre va fer testament davant el rector l'1-9-1594 i deixava el mas i les seves terres a la seva neta Anna Valldejuli, i ella el 8-11-1648 al seu net Francesc Valldejuli que va capbrevar el 1672 diverses peces. 

    Francesc Valldejuli el 1732 va capbrevar pel Priorat de Rocarrossa. 

    El 1736 el mas tenia setanta jornals i estava sota la Candela de la Seu de Girona. A la mort de Francesc Valldejuli es va fer un inventari del mas.

    Josepa Valldejuli, pubilla del mas, va signar capítols matrimonials el 1759 amb Francisco Torrent, de Santa Susanna, fill de Francesc, ja difunt, i Francisca Mallol, el seu germà Ramon era l'hereu del mas Torrent del Mas, de Santa Susanna. El net de la parella, Joaquim Torrent Vidal, notari de Calella, va vendre tota la finca a Ramon de Manresa i Castell, notari de Barcelona. Joaquim havia fet edificar el nou casal on van passar a viure; els Manresa ja no van viure a Sant Genís, utilitzaven la finca com a segona residència.

    Joaquim Torrent Vidal va establir el 1860 la Societat La Amistad amb l'objectiu de construir una foneria de ferro que hauria d'extreure el material de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El president de la societat era Mariano de Creeft. El 1862 la societat va fer una crida a captar nous socis; el 1880 la societat que s'havia extingit i la foneria, ja sense ús, retornava a Joaquim Torrent.

    Fins que no es va construir el nou casal, els Torrent vivien amb masovers conjuntament a l'antic mas, entre 1857 i 1866 hi ha la família Freixes. El 1911 i 1924 hi havia la família Martí Bonet; llavors els propietaris ja estiuejaven al nou casal.

     - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.

    - SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX. Palafolls. Edicions del Roig.