Mina o mines de can Valldejuli
Palafolls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antigament, hi havia una mina de ferro semblant a les de Malgrat de Mar.
Les mineralitzacions consisteixen en concentracions ferruginoses, relacionades amb uns nivells, possiblement silúrics, rics en sulfurs de ferro. Els minerals presents són goethita, hematites; pirolusita, calcita, siderita i quars.
Encara s'hi pot accedir dins i veure part de les galeries que anaven cap a zones més subterrànies. També es poden trobar restes de minerals.
Hi havia dues boques d'entrada que semblaria que no es comuniquen. La que veiem a les imatges té maçoneria sòlida i llinda recta. Es troba excavada en la pedra.
L'accés, en el seu primer nivell, té forma circular en la part de dins.
Història
Segons Xavier Salicrú (2017), el 20 de juliol de 1860 -amb escriptura trobada a la Comptadoria d'Hipoteques-, Joaquim Torrent Vidal era propietari del mas Valldejuli de la Torre. Hi va establir la Societat La Amistad, en una peça de terra amb l'objectiu de construir-hi una foneria de ferro.
Segons nota de premsa, publicada al diari La Corona, del 18 d'abril de 1861 i localitzada a la Biblioteca Nacional de España per Carles Gorini, estaríem parlant de la primera foneria a Catalunya destinada a la fabricació de lingots de ferro.
Existeix un informe datat al 15 de gener de 1862 (localitzat pel senyor Josep Cerdà segons ens diu el senyor Víctor Ligos a l'article publicat a la revista L'Atzavara) on hi ha la memòria i projecte per refundar la societat La Amistad, amb l'objectiu de captar nous socis que aportin capital. El document situa la foneria i mines a Malgrat. La localització de la foneria és la situada a Can Valldejuli de Sant Genís.
Sorprèn que aquest document situï la foneria i mines a Malgrat, quan sembla que tot apunta al fet que estem parlant de la foneria i mines de Sant Genís. Possiblement, situar la societat a Malgrat, podia fer més fàcil la captació de nous socis, que fer-ho a Palafolls, segurament molt desconegut i poc localitzable pels possibles nous socis.
I segons el mateix document de la comptadoria el 28 de gener de 1862, pocs dies després d'haver fet la crida a captar nous socis, la finca és embargada per falta de pagament dels diners demanats a la societat La Mutua.
Sembla que l’any 1880, quan va néixer el José de Creeft, el seu pare estava a la ruïna, ho havia perdut tot, inclosa la casa on vivien de Barcelona.
Totes aquestes dades, més la poca extracció de mineral, que es percep a les dues mines documentades a la finca de can Valldejuli, fan suposar que la foneria de Sant Genís va tenir una vida molt curta.
A Sant Genís apareix als segles XVII i XVIII el topònim “fàbrica de la ferrera” localitzat, segons l'època, al veïnat de Sant Genís. Poca cosa es coneix, gairebé res, tant podria fer referència a un taller de ferrer o a una foneria de ferro relacionada amb extraccions de ferro en aquesta zona.