Gerreta de ceràmica grisa ibèrica de forma bitroncocònica, amb base anular ungulada, dues nanses i llavi pla. Té una alçada de 16 cm i uns diàmetres de 14,5 cm a l’exterior de la boca i 5 cm a la base.
La particularitat de la peça rau en que en el pla que hi ha des de sota del llavi fins la base de les nanses hi ha una inscripció en signari ibèric ante coctionem (és a dir, incisa amb el fang en cru, abans de la cocció) d’una extensió excepcional. Es calcula que la llargada original del text era d’aproximadament 400 signes, dels quals se n’han conservat 340. Estan distribuïts en 10 línies, la primera de les quals està girada 180º (possiblement va ser escrita la darrera, amb la gerreta capgirada, un cop es va exhaurir l’espai inicialment previst).
Aquestes característiques fan d’aquest text una de les inscripcions ibèriques més llargues conegudes, només superada per dos ploms de Iàtova (F20.1 i F20.3) i per un dels ploms d’Orlell (F9.7). A diferència dels ploms (escrits per ambdues cares i en alguns casos amb textos sobreposat), el text de la Joncosa va ser concebut de forma unitària. Es tracta, doncs, d’una peça única. S’interpreta que la inscripció tenia una intencionalitat cultual, essent el text ibèric que més s’acostaria a la categoria de creació literària
El fet que una de les nanses estigui significativament torta ha portat a plantejar la possibilitat que la peça fos considerada defectuosa i que fos amortitzada abans de ser utilitzada.
