Treure ball Els Prats de Rei

Anoia
Els Prats de Rei
A la Plaça Major i al nucli urbà de la vila dels Prats de Rei.
608

Coordenades:

41.70552
1.54159
378661
4618109
08170-157
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Modern
Contemporani
XVIII?-XX
Dolent
Ja no es balla.
Inexistent
Sense accés
Lúdic
Pública
Ajuntament dels Prats de Rei. Plaça Major, 1 (08281 Els Prats de Rei)
Jordina Sales Carbonell

Fins fa uns pocs decennis, aquest antic ball de Prats de Rei es ballava durant la Festa Major d'Estiu i durant la Segona Festa Major, i com el seu nom indica, donava pas o obria una tarda de ball en ambdós principals actes festius de la vila. Aquesta dansa es ballava a la Placa Major de Prats de Rei i començava als volts de les tres de la tarda. La ballaven sis dansaires: tres homes i tres dones, priors i prioresses. Una de les prioresses feia el paper de reina i les altres dues de criades. Les prioresses es posaven unes mantellines, mentre que els priors agafaven unes morratxes i donaven un tomb per la plaça tot esquitxant al públic per tal de que reculessin i fer així lloc. El primer prior premia la mà a la reina i donaven un tomb, amb la dona davant i l'home darrera; al segon torn s'hi afegia el segon prior i la segona prioressa i al tercer tomb els tercers. Acabada aquesta dança, ballaven tots sis una sardana i a continuació un vals. Al finalitzar, els dansaires proclamaven: Que balli tothom! I llavors començava el ball de la Festa Major.

IMATGE 1: Partitura de 'Traure Ball' i sardana que seguia a la dansa (extret de TORRENS, 2016: 13).

Les festes majors del país solen anar lligades al final del cicle agrícola, principalment quan ja s'ha finalitzat la collita de cereal, i per això és habitual que se celebrin entre juliol i agost, com és el cas de Prats de Rei. A l'arxiu de les edicions Musicals Arrahona s'hi localitza una versió musical de la dansa 'Treure Ball' que antigament era ballada als Prats de Rei, arranjada pel mestre Daniel Sanahuja Capella.

-TORRENS, Jesús (2016): 'L'obra del Cançoner Popular de Catalunya', Municipium Sigarrense, 4, p. 12-13.