Cal Metge Vell Els Prats de Rei

Anoia
Carrer Nou, 43
Al nucli històric i urbà de la vila.
606

Coordenades:

41.70588
1.54252
378739
4618147
08170-156
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVII-XVIII
Bo
Inexistent
Restringit
Residencial
Privada
8783004CG7188S0001SU
Jordina Sales Carbonell

Ubicada al nucli històric de la vila, cal Metge Vell és una casa urbana de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes.
La façana principal va estar molts anys arrebossada però fa un decenni se li va enretirar aquest material protector i actualment és visible el parament constructiu, consistent en blocs de pedra escairats de diverses mides, col·locats en filades irregulars. En una banda i al centre d'aquesta façana, a nivell del segon pis i de manera gairebé simètrica, es presenten dos elements escultòrics reaprofitats com a blocs constructius, consistents en unes peces allargades decorades amb un baix-relleu amb una forma no identificable, potser corresponent a alguna mena d'encaix.
Els balcons tenen llosa de pedra i baranes de ferro colat que alternen barrots plans i helicoïdals; els balcons del costat occidental presenten llinda, mentre que els del costat oriental acaben amb arc rebaixat. La part superior de l'edifici acaba amb un porxo de tres arcs. La llinda de la porta de la casa, acabada amb un arc rebaixat, presenta un escut molt desgastat decorat amb una flor. Totes les obertures, a excepció dels arcs del porxo, estan emmarcades amb blocs de pedres escairades, en alguns casos motllurades. El seu aspecte actual correspon a un edifici del segles XVIII-XVIII amb les reformes pròpies del pas del temps.

Aquesta casa es troba al punt neuràlgic de la vila medieval de Prats, per la qual cosa és de suposar que el solar on s'emplaça l'edifici avui hauria tingut ja algun tipus de construcció abans de que s'aixequés l'actual. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, aquest edifici, com la resta de la vila, hauria quedat molt afectat pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època, per la qual cosa l'aspecte actual correspondria a les rehabilitacions fetes a partir d'inicis del segle XVIII, un cop acabat el conflicte bèl·lic.