Torrent de la Font d'en Sala Rellinars

    Vallès Occidental
    Torrent de la Font d'en Sala
    634

    Coordenades:

    41.64865
    1.93458
    411280
    4611316
    08179 - 108
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Bo
    Legal
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
    Fàcil
    Altres
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua (Carrer de Provença, 204 - 08036 Barcelona)
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    El torrent de la Font d'en Sala és un corrent d'aigua intermitent que neix a la carena del Camí Ral, en plena Serra de l'Obac, a 650 metres d'alçada. El seu llit està fortament encaixat, amb canals abruptes on l'erosió només s'activa en èpoques de pluges abundants, sobretot en el seu naixement i pel seu pas per la fondalada de La Boïga. En el seu llarg recorregut té més d'un gorg i el llit s'eixampla formant lloses pedregoses que permeten travessar-lo d'un costat a l'altre. Rep les aigües de torrenteres també intermitents que baixen tant per la riba dreta com per l'esquerra, essent aquest el vessant amb més afluents. Per la dreta hi ha quatre afluents principals i d'altres molt més secundaris formats dels pendents naturals de la muntanya. Neixen per sota de La Boïga, la vall de Casajoana i Serra Gallina respectivament. Per la riba esquerra, en canvi, ho fan a la Serra de l'Obac, per sota Els Plans, La Trona, o els diversos turons que ressegueixen les terres del Gibert de Dalt. Alguns d'aquests torrents tenen fonts que es coneixen des de temps molt antics com el torrent de la Font de Les Cases o el torrent de la Font dels Bugaders i que a més d'obtenir-hi aigua de boca permetien als diferents propietaris i parcers poder obtenir aigua per a preparar el caldo bordelès, com així ho demostren les feixes de vinya i olivera avui fortament emboscades.
    Més avall, baixa resseguint el camí de Casajoana, per sota el Gibert de Dalt, hi ha la font d'en Ginjoler i s'endinsa per la fondalada que separa l'església nova de Sant Pere i Sant Fermí d'El Gibert de Baix situat dalt d'un turó. És en aquest punt on conflueix amb el torrent de l'Esbarzer, fonent-se amb la Riera de Rellinars de la qual en són dos importants afluents.
    És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Els ocells són tal vegada el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i astors. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina o cabirol i especialment de senglar, present a tot el municipi. Tots ells aprofiten les surgències que brollen espontàniament del llit calcari per assedegar-se.
    La vegetació característica de les lleres és l'alzina, barrejada amb cirerer d'arboç tot i que en les zones més obagues i humides s'enriqueix amb el boix i el roure. Durant tot el recorregut, hi ha abundant presència de roldor i també de bardissa i roser salvatge. En alguns dels trams on les cassoletes del llit estan plenes d'aigua hi creix ufanós el canyissar i diferents espècies de jonc a més de l'herbassar característic amb molses i falgueres.

    El seu accés no està senyalitzat. La única font senyalitzada de tot el seu recorregut i afluents és la d'en Ginjoler.