El torrent de la Font del Bosc neix per sota el Coll de Gipó, a l'obaga de la Carena del Panissar, a 525 metres d'alçada. Dues torrenteres amb canals abruptes es precipiten formant barrancades ombrívoles fins a trobar-se, on comencen a rebre l'aigua procedent de les diferents torrenteres que hi ha a cada vessant hidrogràfic. De vessant dret ho fan un parell de torrenteres a més a més dels rasots secundaris procedents del Ginebral. Del vessant esquerre, coincidint amb l'Obaga de la Font del Bosc n'hi ha sis d'importants i d'altres de secundàries. És en aquest vessant hidrogràfic que es localitza la font que porta el mateix nom. La coberta del sol està formada per boscos densos (no de ribera), que alterna en comptats trams amb algun bosc clar (no de ribera) i zones amples on s'entreveu el llit de pedra, amb herbassars humits. L'espai està sota la protecció del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac pel seu valor ecològic i paisatgístic que, que es fa palès en la grandiositat del seu relleu rocós i de la comunitat vegetativa, destacant els seus boscos que aixopluguen una bona quantitat d'espècimens tan faunístics com de flora. A més a més, no s'ha d'oblidar que aquest paisatge que acaricia els torrents, en altres temps va ser modificat per l'home, i abandonat després i per tant només cal fixar-se una mica per veure la petjada de l'home que testimonien les formes culturals que s'hi van desenvolupar, com és el cultiu de la vinya i l'olivera, amb els seus marges, escales volades, arneres, barraques de pedra seca, senzilles i dobles, aèries i adossades als marges, tines, dipòsits per a la preparació del brou bordelès, aljubs i cisternes, rasots per conduir l'aigua. I després altres activitats lligades a la indústria rural per aprofitar els recursos que els oferia aquestes muntanyes, com la producció de carbó d'alzina o carbonet, mitjançant la tala controlada de les alzines, que tornaven a brotar de soca, els feixos de llenya per coure a casa i per alimentar els forns de calç, alguns d'ells localitzats i d'altres encara per descobrir. Durant la segona meitat del segle XIX, amb l'aparició de la malura de la fil·loxera, significà l'abandonament d'aquesta zona com d'altres i l'inici de la decadència i progressiu abandonament de masos, com en aquest cas la Casa anomenada del Racó, propera al torrent.
