El torrent de la Font de la Cansalada neix en els contraforts de la Serra de l'Obac alimentat per varis barrancs principals que s'originen en els Castellots de Tanca, la Pola i la Gavarra de l'Obac. En el seu recorregut, se li afegeixen torrenteres originades a l'obaga de la Carena del Camí Ral a la Serra Llarga de Casajoana, en el municipi de Rellinars. És gairebé a l'extrem nord-est d'aquesta serra on es produeix l'aiguabarreig amb el torrent de l'Espluga al municipi de Mura i uns metres més endavant amb el torrent del Figueres, també situat en aquest darrer , originant la riera de Mata-rodona, nom que ve donat per un important mas situat en un lloc estratègic i de control del municipi de Mura. Aquesta part del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac és típicament mediterrània, de matís boreal. Els materials litològics són anàlegs, amb potents masses de conglomerats, en gran part calcaris.
Està fortament encaixat, amb canals abruptes on l'erosió només s'activa en èpoques de pluges abundants, però en el seu recorregut també té llargs trams planers, on el llit s'eixampla formant lloses pedregoses que permeten travessar-lo d'un costat a l'altre. El seu accés des de Rellinars es pot fer baixant per corriols que s'originen des de dalt del Camí Ral: des del Coll de la Morella pel camí antic de Mura a Montserrat, pels Hostalets del Daví, travessant la Serra Llarga de Casajoana i des del Canal de Correu.
La vegetació característica de bosc de ribera ha desaparegut pels segles d'intervenció humana. Actualment, el predomini de les lleres és l'alzina, barrejada amb cirerer d'arboç i marfull que en les zones més obagues i humides s'enriqueix amb el boix i el roure. En alguns trams hi ha una pineda rica en sotabosc arbustiu, de composició variada.
És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Els ocells són tal vegada el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i astors. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina o cabirol i especialment de senglar, present a tot el municipi i amfibis com la serp verda i blanca. Tots ells aprofiten les surgències que brollen espontàniament del llit calcari per assedegar-se.
