Tina de vi de Serrajòrdia
Oristà

    Osona
    Sector oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 1300 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 63'300

    Coordenades:

    41.93309
    2.03069
    419640
    4642802
    Número de fitxa
    08151 - 207
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Part de la teulada que cobria la tina ha caigut i comença a créixer vegetació a l'interior.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 010A00015
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina de vi de Serrajòrdia es troba adossada a la façana est de la masia de Serrajòrdia. La tina està formada per una estructura rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb teulada d'una sola vessant que es conserva només parcialment. A dins hi ha una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre aproximat de 2'60 metres i una profunditat d'uns 3 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. També conserva les escales que permetien accedir a la tina i algunes peces d'una premsa de vi integrada a la façana nord de l'edifici.

    Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler.