Tina de vi de Vallgatina
Oristà

    Osona
    Sector nord-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 3100 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 68'300

    Coordenades:

    41.9698
    2.00041
    417177
    4646906
    Número de fitxa
    08151 - 206
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 019A00002
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina de Vallgatina es troba situada a 50 metres a l'oest de masia la marge d'un camp. Està formada per una estructura rectangular exterior d'uns 2,5 metres de profunditat i una tina cilíndrica interior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. Presenta una accés a la banda sud-oest amb una obertura de brancals i llinda de pedra treballada que condueix a la zona on s'extreia el vi formada per una gran roca natural amb un orifici i un encaix a la part inferior. La tina, cilíndrica, té un diàmetre de 1,95 metres i presenta un terra amb rajoles de ceràmica. També hi havia una escala amb graons de pedra per accedir a la zona on es tirava el vi dins de la tina.

    Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler.