Tina de can Oliveres Muntanyola

Osona
Mas Oliveres. Vall de Caraüll.
Mas Can Oliveres. Les Oliveres s/n. No senyalitzat. 08505 Muntanyola.

Coordenades:

41.92028
2.09868
425261
4641318
08129-157
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Popular
XVII
Regular
Parcialment coberta de vegetació.
Inexistent
IPA 24314130
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 007A00003
Anna Gómez Bach

Construcció de planta semicircular adossada al mur exterior de la casa i coberta amb un teulat d'una sola vessant en teula aràbiga. Aquest tipus de tina servia per conservar i emmagatzemar l'aigua.

Adossat al mur sud de la casa.

Estructura datada d'època moderna, adscrita al segle XVII, possiblement en el decurs de les obres d'ampliació del mas. La primera referència documental del mas data de l'Alta Edat Mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i també consta com una de les cases més antigues de la Vall de Caraüll. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment, i segurament de l'entorn. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del Pla del Vilar. També en el fogatge fet a Oristà el 1553, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix el nom de Joan Oliveres, sastre. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI, moment en què es construeix Sant Genís de Caraüll nou. Aquest mas va funcionar com a unitat autàrquica fins a finals del segle XX, tenint un moment d'auge a inicis del s. XVIII, època en què es van realitzar reformes successives tant al mas com als annexes ramaders. Les últimes modificacions documentades són de la segona meitat del segle XX, moment en què s'adequa el mas a les necessitats del moment.

ORDEIG, R. (1974). "La parròquia de Sant Andreu d'Oristà" a Ausa vol.7, n.79: 296. YLLA-CATALÀ, G. (1982). Tina de Can Oliveres. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.