Les Oliveres
Muntanyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos que presenta una coberta a doble vessant orientada est- oest i amb teula àrabiga. La porta original de l'edifici principal es troba parcialment tapada pels diversos annexes ramaders que es disposen davant el mas i que estan mig ensorrats. Aquesta porta principal té un arc de mig punt, ben conservat i totes les finestres conserven la llinda. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic, i en una data indeterminada, se li va afegir diversos cossos, un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest i, entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra; alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment; també hi ha una porta tapiada amb totxos que correspon als estables de dins el mateix mas. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Posteriorment es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia i és on hi ha un dipòsit adossat, bastit en pedra, i que tindria les funcions de cisterna i element de captació i distribució d'aigües.
Història
La primera referència documental del mas data de l'Alta Edat Mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i també consta com una de les cases més antigues de la Vall de Caraüll. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment, i segurament de l'entorn. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del Pla del Vilar. També en el fogatge fet a Oristà el 1553, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix el nom de Joan Oliveres, sastre. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI, moment en què es construeix Sant Genís de Caraüll nou. Aquest mas va funcionar com a unitat autàrquica fins a finals del segle XX, tenint un moment d'auge a inicis del s. XVIII, època en què es van realitzar reformes successives tant al mas com als annexes ramaders. Les últimes modificacions documentades són de la segona meitat del segle XX, moment en què s'adequa el mas a les necessitats del moment.
Bibliografia
IGLESIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 438. PLADELASALA, J. (1953). "La parròquia de Muntanyola" a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. YLLA-CATALÀ, G. (1982). Can Oliveres. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Fogatges de 1497 i 1553.